Pere Meroño

Amb motiu del 30è (…) 

100.000 adhesions per un Estat propi!

aniversari de la gran manifestació de 1977, el diari AVUI sol.licità de lectors i lectores testimonis d?aquell acte. D?entre els que hi responguerem la crida, se?n féu una tria.

A continuació us detallo el text sencer, que a petició de l?AVUI, vaig remetre?n

Per què va anar a manifestar-se?

Servidor va acudir tot abonant la convocatòria de la secció de Badalona del Partit Socialista de Catalunya ?liderat pel tàndem Joan Reventòs-Raimon Obiols-, formació en la que vaig militar des de la seva fundació. Des de la meva ciutat, doncs, unes dotzenes de membres varem fer via, caminant i en manifestació, fins a la gran marxa del passeig de Gràcia.

Quines sensacions va viure durant la manifestació?

D?allò més emotives. Hi érem molta colla ?no pas un milió, no hi cabia pas tanta gent, segons que ha estudiat el col·lectiu Contrastant, entre els carrers que foren pacíficament ocupats-. I compartíem un sentiment nacional bàsic i transversal. L?assistència era ben diversa quant a edat, sexe, procedència geogràfica, social, política. Val a dir que em va sorprendre d?allò més la molt i molt notòria presència, dotzenes de milers de membres, del Partit Socialista Unificat de Catalunya-PSUC procedents de diferents barris, viles, i ciutats de casa nostra.

Creu que va servir d’alguna cosa, vist des d’ara.

Home, i tant!, va avalar, amb un gran suport de masses, la voluntat d?obtenir uns rudiments d?autonomia política. Aquesta força al carrer i la unitat dels partits féu possible d?assolir un primer i elemental nivell d?autogovern.

Ara hi tornaria a anar?

Bé, el país ha canviat i servidor també. Durant aquells anys vaig ser un entusiasta defensor d?un model federalista per a Espanya. Fa anys que ja no. Entre la utopia d?un federalisme desitjat només per catalans i un estat propi i sobirà, m?estimo més la utopia sobiranista, vull dir independentista. Ara ja no ens calen estatuts, allò que ens cal és un Estat, i que ens deixem estar d?aixecades de camisa i de romanços.

El primer estatut va rebre el meu sí. El segon, un no ben alt i contundent. Ara, només sortiré al carrer per l?autodeterminació i la independència. 

Una anotació final. Crec que des de l?AVUI hauria calgut demanar parer als assistents a l?altre gran manifestació ?més de 30.000- de caire independentista, al Fossar de les Moreres. També fou un èxit, ateses les circumstàncies,i el seu punt de vista té, ara i aquí, força més adeptes que aleshores. Elles i ells varen plantar les primeres llavors que, ara, comencen a germinar.

Pere Meroño

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!