Avui en Duran ha fet pública una carta als socialistes catalans. I, poques hores després la contestava el diputat socialista Fernández, utilitzant la llengua castellana. Crec que les dues cartes son molt i molt indicatives de la diferència d’estils entre CiU i els socialistes.
L’apel·lació a l’engany i a l’insult constitueix la única línia argumental del senyor Fernández, incapaç de respondre amb un únic raonament sòlid el que Duran Lleida planteja.
Vegem-ho: Es o no cert que ara fa un any el Secretari d’Estat D’Hisenda validava el dèficit dels comptes de la Generalitat, fixat en un 2’4% i que ha resultat ser del 4,2%? Es o no és cert que el mateix alt càrrec socialista volia obligar al Conseller Mas Collell o doblar la retallada del pressupost de la Generalitat, del 10 al 20%? Es cert o no ho és que el senyor Fernàndez, la senyora Chacón i els altres 23 diputats socialistes catalans varen votar en contra del pagament del Fons de Competitivitat? Es cert o no ho és que la sanitat representava el 36% dels pressupostos del tripartit i ara representa el 38,6%? Es cert o no que els catalans paguem al dia 4 milions d’euros per fer front a la desastrosa gestió econòmica del govern Montilla? Es cert o no que l’Estat ha retallat més el seus pressupostos de sanitat i d’ensenyament que no pas ho ha fet la Generalitat? Es cert que, en canvi la retallada de Defensa ha estat menor que la d’aquells dos ministeris? Es cert o no que PP i PSOE han votat junts moltes vegades, contra la transferència dels aeroports de Barcelona, Reus, Girona Sabadell? Es cert o no que PP i PSOE han votat conjuntament una Llei de Ports que retalla la presència de les CCAA en els Consells dels Ports? Es cert o no ho és que PP i socialistes varen aprovar una reforma exprés de la Constitució contra totes les altres forces polítiques i retallant l’autonomia financera de la Generalitat?
Totes aquestes afirmacions les feia Duran en la seva carta i cap d’elles era replicada pel diputat socialista. Son fets objectius que les hemeroteques o les actes del Congrés constaten.
En canvi la rèplica del senyor Fernàndez ni era capaç de rebatre-les ni semblava formular cap mena de raonament. Es fonamentava en l’engany – cosa ben habitual en el socialisme espanyol – i en els insults. Tothom sap que no es veritat que la minva de recursos que suposa la supressió de l’impost del patrimoni no representa 400 milions, sinó molts menys. I que els beneficiaris de la mesura no son les 500 famílies de la carta de Fernández sinó desenes de milers de ciutadans. Diu el diputat que en Duran vol la desaparició del mapa d’infraestructures del MIFO. Tothom sap que CiU ha estat el gran impulsor de les infraestructures catalanes. En Duran li ha etzibat moltes vegades a Zapatero que esmentes una sola inversió que hagin iniciat els governs socialistes: ni una! I, quan tenen parades la N-2 a Girona, el Quart Cinturó a Barcelona, l’autovia de l’Aran a Lleida i la N-340 i l’autovia Valls-Montblanc a Tarragona, no sembla pugui gallejar gaire d’acció de govern. I, la gran acusació, en base a les retallades en sanitat: quina barra! Qui es el responsable de la ruïna de la hisenda pública catalana que obliga a fer els ajustaments?
Les mitges veritats, les infantils acusacions contra en Duran ( dient que tothom sap que vol ser ministre a qualsevol preu!) i contra els diputats de CiU que som titllats de “Mariachis” constitueixen el paradigma de l’estat catatònic del socialisme català, incapaç de qualsevol altre raonament que el de l’eterna contraposició amb els qui no pensem com ells, convertint-nos en ser menyspreables i objecte de tota mena de desqualificacions.
Quina diferència, en Duran: arguments en defensa d’unes idees i reconeixements a les persones, entre altres pel socialista Jordi Wiliams i pels alcaldes del PSC!
Quan escric aquest article, acabo de veure el TN de TV3 i ho entenc tot: només era el guió per a poder treure en hora de màxima audiència unes fosques i inexactes acusacions contra CiU. Estratègia electoral marca del carrer Nicaragua!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!