pepcanals

A continuació faré una sèrie d’entrades dividides en varies, la primera dedicada al 8N, la segona a la jornada històrica del 9N i la resta als dies posteriors.

Quan escric això ja han passat dos dies de la jornada històrica del 9N14 en la que més de dos milions de catalans han desafiat al govern del estat espanyol i han dipositat el seu vot en una urna de cartró opinant sobre el futur de Catalunya.

La jornada la vaig viure a Alcúdia on com ja fa deu anys hem vingut a passar uns dies per celebrar l’aniversari d’en Jordi (33).

Quan vaig tancar el vol sabia que el 9N estava prevista una consulta i, en aquell moment, vaig pensar que es podria votar per correu com en altres ocasions o bé no es realitzaria per la oposició del govern del PP. No vaig preveure en cap moment que es podria arribar a un nou 9N i que es plantejaria com una mena d’enquesta.
A mesura que s’acostava la data i semblava que malgrat tot s’acabaria realitzant vaig comprovar que els que no poguéssim votar tindríem la possibilitat de fer-ho en una de les set delegacions del govern de la Generalitat en els quinze dies posteriors. i així ho farem.

Quan viatjo a Mallorca rebo alguns inputs als que no estic massa acostumat. M’explico. Al pujar a l’avió el passat dissabte ho feia sense tenir a les meves mans l’estimat iPad, dimecres vespre els lladres varen entrar al nostre pis d’Argentona i va ser una de les coses que es varen endur. Per aquest motiu al pujar a l’avió vaig agafar l’únic diari, no esportiu, que hi havia i era “EL MUNDO”, no ho vaig fer massa convençut però vaig dir-me, no siguis tancat obre el teu esperit.

Dons bé a la segona pàgina ja vaig tenir el meu bany de realitat irreal en un article titulat “Plebiscitos en clave de farsa” (Pedro G. Cuartango) http://es.wikipedia.org/wiki/Pedro_Garc%C3%ADa_Cuartango.
En el primer paràgraf ja feien servir Hitler com exemple per basar la resta del article en una comparació de la nostre consulta amb l’exemple clàssic, segons l’autor del article, de Luis Napoleón nebot de Bonaparte.
Segons l’autor el que anàvem a fer a Catalunya l’endemà era un plebiscit perquè Artur Mas pogués seguir governant. Que jo sàpiga en Mas pot seguir governant fins l’any 2016 ja que va ser elegit per una legislatura, però potser l’articulista no ho sap.
Però després encara embolica més la troca, diu que en Mas realitzarà una consulta que a més d’il·legal, això no ho ha de dictaminar el TC?, es un simulacre, ja que no té el cens, ni les mínimes garanties pel recompte.
Anem a pams. Un simulacre potser si, però el que està clar que ha estat el simulacre al que més temps s’ha dedicat en tota la història dels simulacres, han passat 48 hores i segueix omplint noticiaris, tertúlies, diaris de tot el mon i fins i tot ara el fiscal està a punt de demandar als suposats autors dels simulacres, Mas, Ortega, Rigau, etc.
Si no té ni cens, ni garanties pel recompte, potser es culpa de qui el va voler prohibir. Els partits catalans amb una majoria clara al Parlament volien una consulta pactada però no ha pogut ser. Finalment s’ha fet una consulta o enquesta, el nom es el de menys, en la que seguint el previst inicialment ha pogut votar una gran majoria de catalans, però sempre prèvia identificació amb un document oficial d’Espanya el DNI, no servia cap altre ja que calia que hi constés el domicili i a més havia de ser vigent.

On l’article ja es converteix en una paròdia es quan diu que la oposició ha estat silenciada i manipulada, per la propaganda dels mitjans afins a la Generalitat.
La meva primera pregunta es, quins són aquests mitjans?. Suposo que es refereix exclusivament a TV3 i Catalunya Ràdio. Segurament l’autor del article ho deu dir sense haver-ho constatat. L’aparició en aquests mitjans d’en Rivera i la Sánchez Camacho crec que està molt per sobre del seu pes real en el Parlament pel que respecte a vots i a escons. Per tant de silenciada res de res, i menys encara en la segona força mediàtica de Catalunya la del grup Godó, concretament a RAC1 on el “Perquè de tot plegat” està ben farcit de tertulians o anti-independentistes, o unionistes, Joan López Alegre, Marius Carol, Pepe Antich, Xavier Sardà, Albert Gimeno, etc.. fent un fort contrapès als independentistes declarats com Pilar Rahola, Vicent Sanchis, Joan Barberà o XSM.
Per tant res de silenciats. Manipulada la oposició? Difícil d’entendre per si la oposició està manipulada que s’ho faci mirar, no creieu?

On arriba el màxim es quan diu:
La gestión de Mas se ha convertido en puro bonapartismo que antepone la autoridad del líder a las reglas del juego democrático. Pero eso se tardará un tiempo en percibir por los independentistas, subyugados por la maquinaria propagandística de la Generalitat.

Realment de traca i mocador.

Sense sortir del mateix diari, després de passar per sobre uns fulls dedicats a la infanta i altres a Monago, arribo a la pàgina 14, titulars:
“Mas juega al despiste para propiciar la votación”, aquí juga al gat i la rata entre el que fa el Govern i el que farà el Gobierno.

A la mateixa pàgina Carlos Cuesta, “El souffle de hierro”, on diu que la salsa de CiU són els més de 50.000 milions del rescat i pagament de factures “que todos los españoles hemos desembolsado para evitar el hundimiento de Catalunya y que han permitido a CiU llegar al actuar jaque a la legalidad”

Segueix amb raonaments ben “divertits” fins arribar a dir: “Lo que hay es un desacato a las autoridades y la implantación de un régimen de inseguridad jurídica que ha provocado la pérdida de un 66% de las inversiones extranjeras en Catalunya.” No cal citar les fons senyor Cuesta, ens ho creiem perquè vostè ho diu, no?

Ja estem arribant a Palma, però encara tinc temps d’anar a la pàgina següent, titular: “LA GENERALITAT FUERZA A ABRIR LOS INSTITUTOS” i en la mateixa pàgina Antonio Robles “El nido de la serpiente”, ho supera tot, o no. Robles va ser diputat per Ciutadans i després per UPyD, professor de Filosofia en un Institut de BCN.

http://es.wikipedia.org/wiki/Antonio_Robles_Almeida

“Desde que Jordi Pujol asumió la Presidencia en 1980, toda la política nacionalista se esforzó en enmascarar sus objetivos… Pura farfolla. Mientras diseñaban colonizar(com els hi agrada als espanyols aquesta paraula) las consciencias de los niños, murmuraban por lo bajo: Hoy paciencia, mañana independencia (ho feien tant baixet que un independentista com jo no ho sentia, llàstima m’hagués estalviat disgustos) En la escuela estaba el granero… Vaciar la escuela de historia, lengua común y cultura españolas, ésa era la estrategia… Su vacio lo monopolizaría el catalán, la historia maquillada, agravios y la senyera. De forma obsesiva.
Pero on es supera es quan diu: “Catorze mil maestros salieron o fueron expulsados de Catalunya. El hueco lo ocuparían miles de licenciados en filología catalana. Importaba poco la educación, mucho el instrumento identetario de la lengua. Pronto los maestros se convertirían en el verdadero ejercito de Catalunya.”

Afortunadament el vol entre Barcelona i Palma no dona per més, ja estava a Palma i calia esperar amb il·lusió com aniria la consulta del 9N.

L’endemà diumenge, ahir dilluns i avui dimarts n’he sentit també de molt grosses però ara m’espera la família per sopar o sigui que continuaré en una segona i, si cal, una tercera.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!