En la meva adolescència a final dels 60, vaig tenir la oportunitat de gaudir d?unes estades a Valldemossa a casa de la família d?en Joan Olivé, amic del meu pare i que va passar de comerciant de Palma a merchant d?art.
Des de aleshores l?illa de Mallorca ha estat per mi un lloc especial. En el record tinc permanentment aquelles converses de gent molt variada, però tota molt interessant, en els cafè de la plaça de Valldemossa. Aleshores tenia tretze anys i l?únic que podia fer es escoltar i romandre callat. (continua)…
Posteriorment vaig passar, crec que tres anys més tard, unes vacances en el més pur estil guiri a S?Arenal, esquitxades amb algunes sortides a les Coves i novament a Valldemossa amb els meus pares i uns amics.
Un curt cap de setmana com a jugador de bàsquet del Laietà visitant el Llucmajor, va ser un nou retrobament amb l?illa.
Amb la meva esposa Maribel, encara no casats, una estada en el Club Med de Porto Petro, amb la meva germana i nova visita a Valldemossa.
Per acabar l?any olímpic de Barcelona (1992) nova estada en el Club Med amb tres parelles més, i recent operat d?una hèrnia discal.
Aviat farà tres anys que el meu fill petit Jordi va partir cap a Alcúdia per incorporar-se en l?equip de futbol de la població del est de l?illa. Des de aleshores pel cap baix he volat a Mallorca uns set cops i la meva estimació per l?illa, els seus pobles, la seva llengua i les seves persones ha estat cada cop més forta. De fet el meu fill ja xerra mallorquí i jo quan hi soc ho intento.
Una de les meves mancances dels darrers anys ha estat la lectura d?un llibre. Es cert que he llegit algun llibre tècnic sobre Internet o sobre ordinadors, però no un llibre en el sentit més general. Les revistes setmanals o mensuals ocupen habitualment la meva tauleta de nit i el son domina sobre la lectura.
En una de les meves compres habituals al Cercle de Lectors em vaig decidir comprar un llibre d?en Biel Mesquida, ?Els detalls del mon?, un recull de peces narratives d?un escriptor que jo pensava era nascut a Mallorca i que resulta que ho va fer a Castelló (1947).
Deixant a part el interès de les peces, per a mi n?hi ha de tots colors, el que si que ha aconseguit aquest llibre es que cada nit abans de dormir recordi aquella part meva que viu a l?illa i que representa el meu fill. Quan llegeixo Ciutat, Pla de Santa Maria, Inca, Marratxí, Lluc, serra de Tramuntana, Sineu, recordo amb enyorança aquells paisatges en el que he vist, pluja, neu, vent, sol, calor, i que per a mi són quelcom molt especial.
En el següent link podeu trobar una interessant entrevista amb l?autor que ens ajudarà a conèixer-lo millor. http://www.xtec.es/~jducros/Biel%20Mesquida.html
A més a http://blocs.mesvilaweb.cat/bielmamengual podeu accedir directament en el seu interessant bloc i potser algun dia sabré el perquè el text esta subratllat. O potser ell mateix ho explicarà ja que des de Fira de Frankfurt no ha estat així.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!