pepcanals

Manquen tres setmanes perquè prop de 200 municipis catalans segueixen l’exemple d’Arenys de Munt fent consultes populars sobre la independència de Catalunya.

Afortunadament visc en un dels pobles que farà aquesta consulta, Argentona.

L’activitat de la coordinadora d’Argentona es pot seguir des de http://www.argentonadretadecidir.cat

El seu programa d’actes va començar abans d’ahir amb la presentació del llibre “Crònica de la independència” de la escriptora argentina Patricia Gabancho i continuarà d’una forma intensa fins la data de la consulta.

Des de aquest bloc procuraré anar informant dels actes en els que h ipugui assistir personalment.

Quan abans d’ahir vaig arribar al Saló de Pedra del Ajuntamentd’Argentona mancaven pocs minuts per les vuit del vespre i fora delSaló tant sols hi havia un petit grupet de persones. A partir de les vuit la cosa en va anar animant i quan la Patricia va entrar, prop d’un quart de nou, el Saló estava pràcticament ple.

A l’entrada es podia adquirir el Llibre objecte de la xerrada, els de la llibreria Casabella hi tenien un petit lloc dedicat.

Pels qui no sabeu qui es la Patricia Gabancho podeu clicar en el següent link de la Wikipedia

http://ca.wikipedia.org/wiki/Patr%C3%ADcia_Gabancho i si en voleu saber més posant el seu nom a qualsevol cercador en tindreu tota la informació i més.

Cal dir que el seu llibre va ser el llibre més venut el passat SantJordi dins del grup de no ficció en català. El fet d’estar catalogat com a no ficció, era una premonició?

Bé, la Patricia venia a presentar el llibre, però el que va passar l’11de setembre a Barcelona i dos dies desprès a Arenys de Munt i com no, la consulta del 13 de desembre, han fet que les seves darreres presentacions a diversos pobles de Catalunya hagin girat sobre tot a quina es la situació actual i com veu el futur immediat, si be es cert que en el seu llibre tot això hi està tractat però sense oblidar que el llibre va començar a ser escrit el 2007.

En la presentació s’ha comentat part del article que avui ha sortit en el diari http://www.avui.cat

i en el que diu:

DIC AIXÒ DESPRÉS D’UNA INTENSA SETMANA de contacte amb aquest moviment insòlit que es belluga a l’entorn de les consultes sobiranistes (1) del 13 de desembre. He estat en diversos actes de suport, on la gent es reuneix per escoltar i debatre i aplaudir i frisar, gent de totamena, gent de totes edats: el més a prop que he estat mai d’un moviment popular, sense lideratges ni prepotències, però carregat d’il·lusió i d’energia. “És la terra que s’alça en els seus homes”, escrivia Joan Maragall el 1906 durant el moviment de Solidaritat. “No has sentit mai dir allò de: si tal cosa succeís fins les pedres s’alçarien? Doncs ara som en això: que les pedres s’alcen; que cada home és un tros de la terra nadiua amb cara i ulls i esperit i braç; i la terra no és carlina, ni republicana, ni monàrquica, sinó que és ella mateixa, que crida, que vol son esperit propi per regir-se”. I advertia encara: “Les passions polítiques han sigut ofegades com un no-res sota aquesta rierada patriòtica”. L’article es diu L’alçament i és una resposta al menyspreu que des de Madrid es mostrava envers l’ebullició catalana.
(1) El meu corrector català no detecta aquest paraula, hauré de fer quelcom.

La seva intervenció ha començat per dir-nos que el proper dia 13 dedesembre s’ha d’anar a votar per “Sobirania”.

Fa uns mesos aquest moviment era imprevisible però ara hi ha moltes ganes de compartir el que pot ser un moment històric.

A continuació ha començat a parlar del llibre, explicant perquè ha introduït personatges reals com Roca Junyent en un paper principal al ser un dels pares de l’actual Constitució.

Ha remarcat que el projecte espanyol es autònom de Catalunya i no es fa pensant en nosaltres. Ha posat varis exemples, corredor mediterrani, aeroport, etc.

Després ha comentat que l’Estat espanyol té quatre comunitats que paguen (Madrid, València, Balears i Catalunya) i onze que cobren i aquesta situació fa 30 anys que perdura. Euskadi es un cas a part.

Si ho comparem amb països com Alemanya els “lans” que paguen no ho fan en cap cas per sobre del 4% del seu PIB, nosaltres ho fem amb el10%.

Catalunya rep poques inversions i quan ho fa es sempre tard….

Pel que respecte a l’Estatut ha comentat la doble retallada, la primera a casa nostre i la segona en un Tribunal Constitucional totalment “carca” i “desfasat”.

En aquest sentit recomano la lectura del article de l’Enric Juliana a LV d’ avui titulat “La Mota Negra”…. “La sentencia del Estatut se avecina y será una emasculación (emascular es capar, jo no ho sabia); Zapatero, gatuno, ya toma distancias”.

Hi ha molts catalans, cada cop més, que comencen a pensar en laindependència com la única via possible.

Els tres grans debats, Sobirania, Identitat i Regeneració Política tenen un fi comú la independència.

A continuació ha començat el debat i la primera pregunta, l’ha d’un marxista, ha estat si la independència no perjudicaria a la classe treballadora. La resposta contundent, no.

Un altre assistent ha preguntat sinó es possible cercar una via constitucional amb la reforma d’aquesta. Partint de la base que els catalans sempre serem minoria dins del Estat espanyol. Hem de pensar, a més, que malgrat sovint es parla de federalisme, els únics federalistes son els socialistes catalans i algun socialista de fora, però són els menys.

El PSC es un gestor del projecte de Zapatero.

També hi hagut intervencions de gent gran recordant la guerra civil i el franquisme, amb la por al cos. En el segle XXI i dins de la U.E., no es pot pensar en una intervenció militar.

Se li ha preguntat sobre si creu que hi ha algun polític o persona que cregui capaç de portar endavant un projecte independentista. No ho veu en aquests moments, però estar segura de que en un moment històric com aquest surt el millor de la societat, es el que va passar quan la transició del franquisme a la democracia.

La gent semblava engrescada però la Patricia tenia gana i va decidir tancar el debat i anar a sopar a Can Baladia.

La propera cita el dijous amb en Francesc Ribera (Titot), http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Ribera

o també en el seu bloc http://blocs.mesvilaweb.cat/titot hi trobareu més informació.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!