El proppassat 19 d?abril es presentà el llibre ? La casa de la vila de Sant Andreu? a la Sala de Plens Andreu Cortines, situada als baixos de l?edifici de l?antiga Tinència d?Alcaldia. El llibre és fruit de l?aparició en les golfes d?una antiga casa del carrer Rubén Darío de plànols i documents de 1867, referents al ? Proyecto de las obras de reforma de las Casas Consistoriales en San Andrés?, del mestre d?obres Joan Serret. Els autors són Xavier Segura, arquitecte municipal i Núria Postico, arxivera en cap del Districte, els quals, cosa ben curiosa, no són citats en la portada i segona pàgina de l?esmentat llibre. Fullejant detingudament l?exemplar, rebut gratuïtament el dia de la presentació, m?adono d?una sèrie de qüestions. L?obra és editada a corre-cuita, ja que denota la clara voluntat de presentar-lo per Sant Jordi i just un mes abans de les municipals ? en les primeres fotografies grans hi apareixen l?alcalde Hereu i l?actual regidora Sara Jaurrieta i en cap moment hi surt el president del Consell de Districte, Eugeni Forradellas-, la informació històrica sobre l?antic municipi esdevé fluixa i amb algunes errades, les fotografies estan mal impreses i els documents i plànols reproduïts en males condicions ?són complicats de llegir, tot i què hi ha una transcripció dels textos que ens els fa més fàcils de pair, però podrien haver-se reproduït gràficament de millor forma-…
Pel que fa a la documentació històrica defuig d?explicar-nos de forma planera la historiografia del govern municipal i els seus principals protagonistes. Manca una recerca més aprofundida de la vida municipal a Sant Andreu de Palomar al llarg dels quasi tres-cents anys de govern consistorial. Tot i què els autors esmenten que aquest és un treball d?aproximació del qual esperen que futurs historiadors i investigadors acabin de posar-hi la cullerada grossa i sorgeixin nous textos més aprofundits, sóc del parer que s?haurien pogut esmerçar un xic més. Ara, són ben lliures de fer la feina al seu gust. Tot i això repeteixo es queden curts.
Una de les coses que sobte més és la quasi nul·la bibliografia de Sant Andreu realitzada per andreuencs i andreuenques ? s?esmenten un parell d?obres, entre elles les ? Fulles…? de Mossèn Clapés, cabdals però insuficients. En cap cas s?utilitza dues fonts bibliogràfiques importants, com són, el llibre col·lectiu ?Sant Andreu de Palomar, més que un poble? (1998) i l?obra de l?historiador Jordi Rabassa ? Josep Cararach i Maurí. L?època de la construcció del Sant Andreu contemporani?, que haurien estat un niu de documentació i referència històrica de primer ordre. Entre les errades observades s?esmenten algunes com: el nom del passeig de Torras i Bages el pren el 1979, cosa totalment fora de lloc ja que amb l?obertura del passeig el 1932 seria nomenat amb el substantiu del bisbe de Vic o bé que l?antiga plaça de la Constitució ? actualment d?Orfila- només s?hi tenia accés pels carrers de l?Ajuntament i del Pont, sense fer esment que pel desaparegut carrer de Santa Cristina amb sortida pel de Santa Marta també s?hi podia accedir….I nogensmenys, en el pròleg de l?actual batlle de Barcelona s?esmenta que l?edifici de la casa de la vila veié passar els fets de la Revolta dels Segadors al segle XVII, quan es sabut que els municipis no foren creats fins el Decret de Nova Planta de 1716. Felip V suprimí el Consell de Cent de Barcelona i les antigues parròquies del Pla de Barcelona es regiren per un nou ens administratiu a semblança dels municipis castellans. Tanmateix la part de la descripció dels plànols de 1867 i 1892, realitzada per en Xavier Segura , és la part del llibre que més cenyida i executada està. Una autèntica llàstima, ja que amb més temps i una bona utilització bibliogràfica s?hagués pogut fer una ? casa de la vila? amb més força i trempera cronística.
Pau Vinyes i Roig
Sant Andreu de Palomar, 23 d’abril de 2007
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Pau, aquests dies he tornat a fullejar el llibre i, renoi! què n’és de fluix. Està fet amb poques ganes i si algú s’apropa a la història (o a la història local) per primera vegada amb aquest llibremai més no en tornarà a llegir un altre.