Han passat 3 anys des de la detenció dels anomenats “13 de Gandia”. Crec que ja he parlat abans sobre aquest tema, però avui m’agradaria fer una reflexió a un altre nivell: com és possible que la fiscalia demane per als independentistes encausats una multa de deu mesos a 12 euros diaris (el que suposa un total de 48.000 euros si sumem tots els casos) per concentrar-se pacíficament en contra del secessionisme lingüístic de la Real Academia de Cultura Valenciana i del seu padrí Fernando Giner?
La llibertat d’expressió funciona com un termòmetre que marca la salut democràtica d’un Estat: amb quines garanties podem exercir legalment la nostra dissidència si les mobilitzacions cíviques se sufoquen sistemàticament i, fins i tot, es produeixen dins d’espais acadèmics i de debat com la Universitat Politècnica de València (UPV)?
La Justícia utilitza una doble vara de mesurar que evidencia que no tots els ciutadans som iguals davant la Llei. D’una banda, 13 persones són encausades per recordar públicament que les tesis secessionistes de la RACV estan absolutament fora de la legalitat: molt lluny dels postulats científics de la romanística internacional i, fins i tot, invalidades per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) que, amb fórmules perifràstiques i gens ortodoxes, ha certificat en un dels seus dictàmens aprovats en ple la unitat de la llengua catalana. D’altra banda, els grupuscles feixistes poden actuar amb total llibertat en l’àmbit del País Valencià i són permeses manifestacions amb claríssimes consignes xenòfobes, com ara la convocada per Alianza Nacional a Torrent el passat mes de juny de 2008, que tenia com a eslògan “Limpiemos Valencia, limpiemos Torrent”, escrit amb lletres roges sobre el rostre d’un immigrant subsaharià, en un dels cartells més desagradables i ofensius que recorde. No debades, la policia nacional va encerclar la contramanifestació de rebuig organitzada pels Antifeixistes de Torrent i, en canvi, va autoritzar que els neonazis avançaren pels carrers de la capital de l’Horta Sud sense problemes i va escortar-los fins a la Plaça de la Llibertat, on estaven programats els parlaments finals.
Sembla que les alternatives i propostes de caràcter cívic que tracten de qüestionar les estructures obsoletes de l’Estat al qual pertanyem per imperatiu legal són més perilloses que les reiteratives mostres de violència gratuïta perpetrades per nombrosos grups feixistes, que gaudeixen d’una impunitat desconcertant. Posa literalment la pell de gallina llegir l’informe Raxen i comprovar que, en un any, a casa nostra es poden arribar a produir 600 agressions de caràcter feixista. Això és una mitjana de quasi dues agressions diàries! L’eclosió d’aquesta mena de partits obertament neonazis i la seues frenètiques activitats (cada vegada més), respon a la passivitat de les forces de seguretat i de la justícia que, simplement, miren cap a un altre costat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Des del principat, on no són tan freqüents aquestes agressions i a voltes són silenciades veiem amb gran indignació la situació del país valencià. Tots els que podem (més ben dit, els que volem) posem el nas en el dia a dia cultural i social del sud dels països catalans per poder donar suport als companys que estàn a l’altre costat del Sènia. Esperem que tard o d’hora poguem acabar amb la epidèmia feixistoide que s’estén. I no hi ha una manera millor de fer-ho que remoure consciències amb bona musica i lletres incòmodes per als governs. Per això vull donar-te gràcies. A tu i a tants d’altres per ficar el vostre poval de sorra a aquesta platja que anem creant poc a poc. Per cert, a veure quan vens per les Terres de l’Ebre!
Salut!
http://raulnajas.blogspot.com
Felicitats Pau, calia recordar la causa
dels 13 de Gandia. No fa gaire vaig fer una peça recordant ja
el silenci que envolta aquest cas
(http://www.comunicacio21.com/textecomplet.asp?id_texte=10466).
Fa
qüestió de dos mesos vaig tenir ocasió
d’entrevistar el cap de premsa d’España2000, el qual només
de sentir-me parlar (i sense que jo li digués res) ja em va
voler fer saber que ell es mostrava atent i receptiu amb la “rica
diversidad nacional”, i pel que fa a l’Informe Raxen -que en fi,
tots sabem que aquesta organització hi té una presència
si més no signficativa- el va difamar de tal manera que es van
sentir ofesos i van encarregar a una entitat propera a España2000
que creés un informe alternatiu per tal de posar de manifest
les mentides del Raxen, segons el cap de premsa, poc contrastat i en
major part fals. Ara bé, en demanar-li per aquest suposat
“informe alternatiu” i per la seva credibilitat em va dir
que no era fiable. Tot seguit es va posar a riure i em va confessar
que només busca fer públiques les mentides, digues-li
portar-li la contrària, de l’Informe Raxen.
Tot un
espectacle. España2000 és al País Valencià
on té més força. Al mateix lloc on hi ha més
indulgència amb el fexisme, i per tant, més violència.
Les dades i els informes fan falta, però s’han de fer molts
esforços per obviar la realitat. Parla per si mateixa. Només
cal veure com va discórrer la manifestació de Torrent a
la que has fet referència o escoltar els testimonis
d’agressions feixistes als quals se’ls tracta talment com si els
haguessin pres una canica a l’escola. Estem pagant un preu molt alta
per la impunitat que regna a aquesta realitat que ens volen
imposar.
Una abraçada,
Sònia Bagudanch
(Pla
de l’Estany)