Pau Alabajos

Acaba de publicar-se un disc recopilatori que porta per títol “Ja arriba el tren republicà” amb motiu d’una manifestació que demà dissabte tindrà lloc a Castelló. El títol fa referència a un tren que recorrerà el País Valencià des d’Oriola fins a la capital de la Plana, i que arreplegarà totes aquelles persones que desitgen manifestar-se per la III República. En el CD participen artistes com Raimon, Toti Soler, Rapsodes, VerdCel, Meritxell Gené, Cesk Freixas, 121dB, Feliu Ventura, Clara Andrés, Nèstor Mont, Biel Majoral, Arthur Caravan, Orxata sound system, Òscar Briz i Sva-ters. Nosaltres hem inclós un dels talls del nostre darrer treball, un poema que es diu Comptat i debatut (podeu escoltar-lo si feu clic ací baix):

Malaurat país de botiguers que trau la llengua a subhasta sense escrúpols, amb la cara descoberta i els mitjans de comunicació com a testimonis de la desfeta / país de paisatge hipotecat, venut a la divina providència: som hereus irresponsables i curts de mires / país que fuig de la lectura, no siga cosa que les lletres inspiren la revolta racional (i nacional) que necessita / país que aspira a sucursal, sanament regionalista, educadament dòcil, infinitament alienat / país de treballadors precaris que accepten qualsevol cosa, que assumeixen el rol indigne d’engranatge, que demanen permís per anar al lavabo i no senten vergonya / país de complexos i tergiversacions, capital de la censura i de la manipulació mediàtica / país de l’enveja i l’auto-odi, que nega i neutralitza però no basteix, que protesta flèbilment des de la barrera / país amnèsic, desmemoriat, que amaga la història en les profunditats de l’armari / país de la vacuïtat, de l’ortodòxia i el discurs unívoc: retre homenatge als prejudicis com a dogma de fe / país de polítics corsaris que menyspreen la sobirania popular, governants que són titelles dels empresaris, amos i senyors de la pompa i l’ostentació / país anònim, sense símbols, a la deriva del temps i de l’espai / país de putes, lladres i capellans, especuladors i proxenetes, taxistes furibunds i altres bestioles de Déu.

Rellegint-ho amb una miqueta de perspectiva, crec que em faltarien un parell de versos que digueren alguna cosa pareguda a “País de governants corruptes vestits de diumenge, amb l’irònic títol de Molt Honorable…”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!