Pau Alabajos

divendres, 3 d’octubre de 2008 – Casal Jaume I de Vila-real

Arreplegue a Laura en Alaquàs i fem cap a València. Hem de passar per l’Octubre a per Corinne, la tècnica del Casal Jaume I de Perpinyà, que llegirà el manifest del Correllengua durant l’acte d’aquesta vesprada. Després d’uns tres quarts d’hora de trajecte, arribem a Vila-real. Ens costa trobar el Casal, però Xavi ens tira una maneta per telèfon. Està situat en un carrer peatonal a la vora de la séquia principal que transcorre pel mig del poble. Quan arribem, l’equip de so ja està montat. Fem les proves en poc més de vint minuts, amb dues cançons en tenim prou. En acabant, li correspon el torn a Josep Lluís Notari, cantautor de La Vilavella, a qui coneixem de fa temps, però amb qui encara no havíem tingut el plaer de compartir cartell. Quasi el 50% del públic són veïns de La Vilavella, la qual cosa significa que Notari té una bona munió d’adeptes en el seu poble! Actua ell primer: si voleu escoltar un tast de les seues cançons podeu adreçar-vos al seu myspace. Tot seguit, Rafa de Les Aqueries i Corinne ixen a l’escenari per sostindre la flama simbòlica del Correllengua i llegir el manifest unitari. És molt curiós escoltar el text amb accent nordcatalà! En acabant, comença el nostre concert. Hi ha un bon equip de so i l’acústica de la sala és molt acceptable. Com que és un lloc menut el violí sona de categoria quasi a pèl. L’únic problema que trobem és que acabe d’eixir d’un constipat (el mes d’octubre és fatal!) i encara tinc la veu una miqueta presa i cante de nas. Tot i això, estem prou còmodes i a la gent li agrada. Feia temps que no em passava, però avui m’he quedat en blanc mentre recitava Comptat i debatut, en una espècie de coitus interruptus. He hagut de mirar els papers i trobar el vers on m’havia perdut: el públic ha sigut benevolent i, fins i tot, ha aplaudit l’errada! Com a cloenda, fem una versió d’Al Vent en companyia de Josep Lluís Notari, barrejant la nostra adaptació particular amb el Cant dels Ocells com a introducció i la seua contribució reagge al final de la cançó! Després d’arreplegar els instruments, ens n’anem a sopar tots junts molt a prop i acabem la nit a Les Alqueries, que estan en festes i Rafa i companyia ens conviden a la seua penya. Tampoc no ho fem massa llarg, que al dia següent tenim concert a Xixona amb el quartet de corda i volem estar en condicions. Tornem cap a Torrent amb molt bon gust de boca: ha sigut una vetllada engrescadora en tots els sentits, la gent de l’organització ens ha mimat una barbaritat i ens ho hem passat molt bé. La setmana que ve tornem!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!