Fundació Espavila

En Juan Ramon, J R pels amics, i en Nico (43 i 55 anys); afectats de paràlisi cerebral amb un 55% de discapacitat, afirmen rotundament que l’esforç ho pot tot. Les mateixes paraules estan en boca de la Vanessa de 26 anys i en Chema de 50 anys; afectats també de paràlisi cerebral, amb una discapacitat del 51% i 94% respectivament.

En Juan Ramon, J R pels amics, i en Nico (43 i 55 anys); afectats de paràlisi cerebral amb un 55% de discapacitat, afirmen rotundament que l’esforç ho pot tot. Les mateixes paraules estan en boca de la Vanessa de 26 anys i en Chema de 50 anys; afectats també de paràlisi cerebral, amb una discapacitat del 51% i 94% respectivament. Són persones que malgrat les seves dificultats, que són moltes, desperten admiració pel seu optimisme i per l’esforç personal que han de fer per avançar i superar-se en un món que no es presenta gens favorable per a ells. Formen part de l’Associació “No Somos Invisibles” (http://www.nosomosinvisibles.org) que els serveix de plataforma per explicar de pròpia veu la seva manera d’entendre la vida i els valors humans; amb la credibilitat del que parla amb el cor i predica amb l’exemple.

Fa un parell de setmanes vàrem tenir el goig d’escoltar-los en una xerrada que van fer a la Casa del Tibet de Barcelona. Va ser una torbada plena optimisme i bon humor en la que van explicar detalls de les seves vides, opinions i raonaments; amb unes ganes immenses de viure dignament i a la vegada ser part activa de la societat. En Chema, per exemple, amb un 94% de discapacitat i sense poder escriure no podia obtenir el graduat escolar; però als 28 anys, quan varen aparèixer els ordinadors, es va apuntar a una escola d’adults i se’l va treure. Jo he de dir que, tot escotant les seves paraules i la intensitat dels seus missatges, notava sovint com se m’humitejaven els ulls.

L’associació “No Somos Invisibles”, més enllà dels veritables protagonistes, conte amb la Maria López, que col·labora en la gestió i difusió de l’entitat i la psicoterapeuta Alicia Gruas, que porta més de quinze anys dedicada a l’estudi dels valors i el creixement personal; per cert, vull compartir amb vosaltres la definició de “Valors Humans” que fa l’Alicia i el significat d’aquestes paraules: “Valors Humans són totes aquelles actituds i accions de l’ésser Humà que serveixen per honrar i exaltar la vida…, la vida de qualsevol persona, de qualsevol animal, de qualsevol vegetal o de qualsevol cosa.” D’aquesta manera entendrem com a valors humans: el respecte, l’esforç, l’alegria, la tolerància, la humilitat…; i, tal com diu l’Alicia, estan ben presents a l’interior de cada persona encara que sovint trobem justificacions per allunyar-nos d’ells i convertir-los en un ideal.

J.R., Nico, Vanessa i Chema són persones discapacitades que valoren i celebren la Vida, que han superat la por a ser “diferents” i ens mostren la part mes noble de qualsevol persona, que no és altra cosa que els Valors Humans.

Vull acabar l’escrit plantejant unes qüestions a tots el que tenim la sort de gaudir d’una vida sense limitacions físiques: per què ens costa tant trobar els autèntics valors i caminar cap a la felicitat? És necessari potser tenir discapacitats per reconèixer i celebrar el sentit de la vida?

Espavila’t.