fera ferotge

Ahir publicava en aquest mateix bloc el vídeo íntegre de la conferència ètica i capitalisme que Teresa Forcades va fer dins el cicle de debats oberts del Fòrum de Debats de Vic. La conferència, que normalment se celebren a l’auditori de Caixa Manlleu, es va realitzar al institut Jaume Callís, on l’aforament és més gran preveient la gran afluència d’espectadors.

Efectivament l’assistència va ser massiva, diuen que de més d’un miler, amb l’auditori ple, amb gent dempeus, amb una sala annexa habilitada i gent al carrer sense poder entrar. Però per què tanta expectació?

Teresa Forcades venia a presentar el seu recent llibre converses amb Teresa Forcades (Edicions Dau, 2012) escrit per Eulàlia Tort i editat per Ton Barnils. L’editor va ser l’encarregat d’introduir l’esperada conferència de la monja benedictina.

La conferència, titulada ètica i capitalisme, per si mateixa ja era una provocació. Aquest oxímoron (si em permeteu la llicència) triat a consciència pretenia provocar als possibles assistents, doncs tothom sap que al diccionari del capitalisme aquesta paraula no hi apareix. Però amb molta traça, Teresa Forcades va encertar amb el títol.

[n’hi ha més]

El títol de la conferència automàticament em va remetre a Arcadi Oliveres, on també a les seves conferències provoca amb ironia als assistents, fent-los remoure les seves consciències. L’Arcadi, en les seves xerrades i en el seu últim llibre diguem prou! (Angle Editorial, 2012), enumera una llista d’oxímorons (conjunt de dues paraules que la primera contradiu la segona i la segona contradiu la primera) com “foc amic”, “intel·ligència militat”, “banca ètica”, i ara hi podríem afegir “ètica capitalista” o “capitalisme ètic”.

Forcades va centrar la seva exposició en 3 punts, fent-nos veure en cada punt que el capitalisme, per se, no és ètic.

Abans de criticar el sistema capitalista, Forcades va deixar clar que la seva especialitat no és l’economia, i que la seva proposta no passa per nacionalitzar-ho tot, per crear un sistema subvencionat ni per acabar amb la iniciativa privada, doncs respecta als emprenedors i a alguns empresaris. La conferència llarga però amena, la va anar farcint d’exemples clarificadors.

La conferència la va dividir en tres punts:

1. El sistema capitalisme no és lliure. És una fal·làcia que el lliure mercat sigui lliure, que existeixi la llibertat dins del sistema capitalista. 
   Forcades va posar l’exemple de l’IVA. Nosaltres, la majoria de la població, en qualsevol transacció econòmica que fem (comprar el pa o una casa) hem de pagar un impost, l’IVA. En canvi, les grans transaccions econòmiques que provoquen beneficis estratosfèrics (compra/venda d’accions a la Borsa) no s’hi aplica cap taxa. Va recordar que aplicant un 1% a aquestes transaccions (l’anomenada taxa Tobin), la fam al món es podria eradicar.
   També va posar d’exemple el rescat dels països perifèrics europeus, on, enlloc que el Banc Central Eurepeu deixi diners als Estats rescatats, el BCE deixa els diners a bancs privats a un interès de l’1%, i aquests els deixen a l’Estat amb un interès del 7%. Això, segons ella, no és un rescat, és una estafa.
   Tot això està regulat amb unes lleis que fan que els sistema no sigui lliure, que beneficien a pocs i perjudiquen a molts.
2. Per ser creatius cal estimular amb el màxim benefici econòmic. Segons el sistema capitalista, per incentivar la creació cal estimular-la amb el màxim de rendiment econòmic possible. Segons Forcades se’ns tracta a tothom igual, com si a tots només ens interessés i només ens moguéssim pels diners.
3. No es pot comprar/vendre la capacitat de treball d’algú, cal que els treballadors se sentin còmplices de l’empresa i que col·laborin amb ella, no que es venguin a ella.
   Segons Forcades, és immoral que un empresari pagui X a un treballador i que rebi un benefici de X per 1000. Segons ella això és immoral, però segons les doctrines del capitalisme el que cal és maximitzar aquests beneficis, fent el que calgui per multiplicar aquesta diferència.

Forcades va posar més exemples, i va citar des de la Veneçuela chavista, als indignats, les protestes del 25N, als periodistes de la revista Cafè amb llet, Occupy Wall Street, etc., fins al cas islandès, on va dir que caldria imitar-lo i auditar el deute espanyol i negar-nos a pagar el deute privat, i passar comptes amb els causants del deute públic.

En acabat, i com és habitual al Fòrum de Debats, es va obrir un torn obert de paraules per preguntar, més que per debatre, sobre l’exposició de la monja Benedictina.

Però perquè tanta expectació? Bé, Teresa Forcades es un personatge mundialment conegut, arran de la seva crítica contra les farmacèutiques (parodiada inclús al Polònia –vegueu foto–) i una gran comunicadora, però molts autors coneguts presenten llibres habitualment arreu i no sobrepassen totes les expectatives d’assistència. La conferència també prometia, una crítica mordaç i entenedora del capitalisme que ens ha conduït a aquesta crisi sistèmica, però em sorprèn l’interès sobtat de tanta gent per entendre el sistema, i més, des d’un punt de vista crític. 

Crec que l’interès rau en la rara avis del personatge en qüestió, Teresa Forcades és una monja Benedictina que es dedica a criticar el sistema, des d’una posició ferma i contundent, però de forma clara i entenedora que permet arribar a tothom. Això, com dic, és una rara avis, una espècie en extinció dins el seu hàbitat. Una monja membre d’una església catòlica retrògrada i arcaica, allunyada cada cop més de la societat i dels seus propis fidels, que no és ni democràtica ni igualitària, que ens té acostumats a declaracions –dia sí dia també– dels seus dirigents contra qualsevol iniciativa progressista o nacionalista, esquitxada constantment d’acusacions sexuals, sempre al costat del poder i de les dictadures, una església encallada a l’edat medieval. Teresa Forcades, com qualsevol rara avis, crea expectació, sorprèn com ho fa en Pare Manel o Pere Casaldàliga, un oasi dins d’un desert, que crida l’atenció dels propis fidels, que veuen ens aquestes escletxes per on hi entra aire fresc un desig que una altra església és possible, i en els no fidels, una mirada de reüll, mentre pensem que si les majories s’invertissin, la hostilitat es convertiria –potser– només en incredulitat.

Tot i que, podríem dir que el discurs de Teresa Forcades no és nou, el que sí que és nou és dur aquest discurs anticapitalista a un públic poc habituat a escoltar aquests tipus de discursos, i menys, provinents d’una monja. Un discurs que, desenganyem-nos, si no provingués d’una monja no escoltarien. Així que, aquesta faceta de la Teresa, sí que és benvinguda. Li desitjo la màxima sort en la difusió i lluita contra el sistema capitalista injust i immoral. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!