Connexió #Badalona

El blog d'Oriol Lladó, cap de llista d'ERC

Desconfiem de les solucions màgiques

L’Independent abordava fa uns dies un tema incòmode: la seguretat de les noves centrals nuclears. D’això, i d’alguna cosa més, va el meu últim article a Sostenible.cat.

L’editor de medi de l’Independent (compte, perquè no es tracta d’un becari) dedica la seva última columna a un tema incòmode: la seguretat de les centrals nuclears de nova creació. Geoffrey Lean explica els fruits d’una investigació del rotatiu britànic, gràcies a la qual s’ha pogut accedir a tota una colla d’informes (alguns elaborats per la pròpia indústria nuclear) que suggereixen que en cas d’accident les centrals nuclears afectades provocarien més radiacions radioactives que les antigues. Un fatal exemple apuntat pel consultor independent John Large assenyala que si comparem les conseqüències d’un accident a la nova central que s’està construint (a partir de la tecnologia EPR) a Normandia amb les de la instal·lació més antiga que hi ha a prop el número de morts passaria de 16.000 a 28.000. Quasi el doble. No m’escandalitza especialment l’exemple. Al capdavall, un cop tens 16.000 morts a la taula, poques coses et poden esgarrifar més, sincerament.

L’article de Lean defuig el tremendisme, cosa que s’adiu amb la sòbria capçalera que l’acull. Però assenyala de forma clara l’augment de la capacitat destructora de les nuclears (bé que també reconeix que amb la nova tecnologia un accident és més difícil). Lean desemmascara als accionistes d’una indústria que ha sabut situar-se, inexplicablement, a la lleixa de les energies netes. El debat sobre les nuclears no s’ha d’evitar, però ens hi hem d’aproximar sense ‘oblits’ sospitosos: els residus, els riscos, la difícil gestió en el territori… La nuclear és, de fet, una tecnologia usada en moltes parts del món i que forma part del mix energètic de molts països, també el nostre. És pertinent i necessari parlar-ne. L’article de l’Independent és un oportú recordatori que cal desconfiar de les solucions màgiques.

Una altra de les indústries que s’apunta al ‘greenwashing’, la paraula que els anglesos han hagut d’inventar per descriure l’ecologisme com a eslògan publicitari, és la del carbó. Al Guardian, fa uns dies, es creuaven dos contundents articles sobre les polítiques verdes d’Escòcia… o, millor, sobre les polítiques pretesament verdes d’Escòcia. L’autor d’un dels espais més interessants del sempre recomanable rotatiu anglès, el Fred Pearce’s Greenwash, denunciava que el govern escocès es vol presentar com a líder de l’energia neta al món, però que ho fa sense renunciar a la potent indústria del carbó present, històricament, en la vella  -i ben verda- nació europea. Pearce recorda que la tecnologia de captura de carbó, defensada pel govern Salmond, es troba en un estat molt incipient -i que per tant no es pot vendre encara com a alternativa- i remarca també que és cert que les noves centrals de carbó contaminaran menys que les antigues, però tot i així continuen embrutant més que altres tecnologies disponibles. És agosarat, prematur i cínic parlar del carbó com una energia neta, per tant. La columna de Pearce ha estat resposta pel ministre de medi ambient, Jim Mather. La polèmica entre Pearce i Mather està tractada amb molta cura pel diari: el lector pot contraposar una i altra visió, però no ho fa sol: un seguit d’enllaços a pàgines específiques del diari (per exemple, aquesta) l’orienten i l’ajuden a formar-se una opinió. El lector no és el mer espectador que es mira la discussió perplex i progressivament desanimat, sinó que és el ciutadà que s’interessa i fa ‘clic’ per saber-ne més, cada cop més compromès.



  1. L’energia nuclear a més és molt cara e insostenible economicament fent pujar encara molt més la factura d’electricitat sobre tot a llarg plaç a banda dels cementiris nuclears, a més necessita de recurs hidrics com els dels embassaments de la Mequinença per refrigerar les seves turbines.

    Les centrals nuclears venen a ser com les dessaladores d’aigua molt costoses e insostenibles economica i energeticament, que només serveixen en cas d’emergència.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de O serem sostenibles... per oriol_llado | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent