Publicat el 21 d'agost de 2008
Batman i el signe dels temps
És curiós, això dels superherois. Fa quatre dies parlava de Hancock i dels seus problemes de popularitat a Los Angeles. Ara és Batman -protagonista d’El Caballero Oscuro, de Christopher Nolan- el que s’enfronta a un singularíssim ‘dolent’, un Jòker, que no busca els diners, sinó el caos, la revolució nihilista. Què se n’ha fet dels dolents d’abans? On és l’avarícia? La vanitat? I l’ostentació? El dolent que desafia Gotham és un malvat postmarxista, encarnat per un Heth Ledger enorme, -i que, diu la rumorologia, podria obtenir un Oscar pòstum. Maquillat terroríficament -tota una troballa, la seva caracterització- el subjecte trenca les regles del joc perquè no el fa trempar el dòlar, i així fa anar de corcoll el ratpenat justicier. A la pel·lícula, hi ha mafiosos dels d’abans, i també homes de negocis orientals -presentats com la nova màfia-, però tots sucumbeixen, com el mateix Batman davant les estrambòtiques estratègies de Jòker, d’una implacabilitat quasi perfecta. Amb una violència esborronadora, Jòker vol desenmascarar les hipocresies de la societat, confrontant l’opinió pública a eleccions impossibles. Hi ha un moment que els policies es refereixen a l’histriònic subjecte com a ‘terrorista’. I deu ser això mateix. No em passen per alt les implicacions econòmiques del terrorisme internacional, però no és menys cert que el terror que despleguen aquests grups és avui imprevisible, desproporcionat, difús, arbitrari… talment com el del nostre maquillat criminal. Finalment, però, el que fa més por del Jòker d’aquest nou Batman és la seva habilitat per convertir la bona gent, els ciutadans de peu plà, en armes de destrucció tot jugant amb la por i la desconfiança. A mi m’ha recordat allò que va dir Dario Fo pocs dies després de l’11-S: no hi ha arma més perillosa que un home sense pistola ni dinamita cridant ‘hi ha una bomba!’ en un estadi de futbol…
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Pel·lícules que veig per oriol_llado | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
La nominació per Ledger sembla ser gairebé segura, perquè tot i faltar encara molt de temps la crítica (sobretot l’americana, que és la que importa en aquests casos) ha estat unànime. L’Òscar ja és molt més insegur, ja que desconeixem els rivals directes. De totes formes, el fet de ser un òscar pòstum no vol dir res… Altres morts il·lustres el van perdre en l’últim moment: James Dean, Ralph Richardson…