Connexions des de #Badalona

Sí q hi ha projecte. En la feina del govern Guanyem, ERC, ICV-EUiA, amb suports puntuals de PSC i JxC, es prefigura un model de ciutat q no és contra ningú, sinó a favor de #Badalona. Un banc de polítiques q cal posar en valor, actualitzar i millorar.

Som-hi! En aquests enllaços podeu ampliar aquelles línies de treball per una #Badalona més justa. No comencem de zero, per sort. Si a algú li interessa estirar el fil:

👉Pla de govern 2015-2019.
👉Pla d’Actuació Municipal.

I cal situar també la proposta de modernització de l’administració a #Badalona, finalment assumida el 2019 (👉http://ow.ly/QJPc30qI4af) i el document polítiques públiques d’habitatge (👉http://ow.ly/lF8p30qI4cf).

“Menys del que volien, més del que es pensaven.” Una frase interpel·ladora de Ricard Vilaregut, q fa balanç d’aquells anys (👉http://ow.ly/ze5u30qI4ev). Insisteixo: els ponts q caldrà refer tenen una base més sòlida del q ara, immersos en el retret, podem entreveure. Seguim #Badalona!

Transcripció del vídeo:

Es parla molt aquests dies que les esquerres, les forces de progrés de Badalona, necessiten un projecte. I efectivament, necessitem recuperar el to, recuperar les confiances tornar a treballar a peu de carrer… reprendre el fil de tanta feina feta. D’això, de la feina feta, va aquest vídeo de confinament.

Perquè de fet el projecte existeix, el projecte es va desenvolupar en l’anomenat govern del canvi en el qual vam participar Esquerra Republicana-Avancem, Guanyem i ICV-EUiA, el govern que va del 2015 a mitjans del 2018. Un govern que va acabar de forma abrupta després de la moció de censura de C’s, PP i PSC… però al final un govern del canvi, un govern de transformació.

Un govern que va recuperar la inversió pública en el manteniment en l’espai públic, un govern que va saber reexplicar un urbanisme que tornava a connectar —vegeu la plaça Trafalgar, el Torrent de la Font, la carretera de Can Ruti—. Orientat a les persones, amb l’accessibilitat com un dels motors: per primera vegada una inversió milionària per fer inversions en accessibilitat mecànica en els barris amb més pendents de la ciutat. Un govern que va posar per primera vegada damunt la taula la tarificació social en els serveis municipals, que va avançar cap a un IBI més social, sempre amb les persones davant. També amb el problema de l’habitatge, de l’emergència habitacional; un govern que es trencava la cara, que anava a aturar desnonaments, un govern que va posar damunt la taula per primera vegada vuit milions d’euros per habitatge, que van estar disponibles poc abans de la moció de censura.

Per tant, el projecte hi és. L’hem de millorar, l’hem d’ampliar, l’hem de fer més fort… hem d’aprendre dels errors, però el projecte hi és i va tenir un banc de proves, que va estar en marxa durant tres anys.

Una mica d’orgull.

Allò no era un front anti-Albiol, allò era una agenda compartida, una agenda orientada a les persones. Que queda molt per fer, que ens hem equivocat molt, que cal revisar estratègies, actituds, tons… totalment d’acord, però hi ha agenda compartida. I no és ni va ser un front. És un punt de trobada per ajudar les persones que més ho necessiten, un punt de trobada que situa Badalona amb tot el seu potencial.