Des d’ara mateix… sóc el candidat d’ERC a Badalona…

Avui l’assemblea d’Esquerra a Badalona m’ha escollit com a candidat del partit a les eleccions municipals del maig de 2015 a Badalona. Aquestes són les notes del meu discurs avui entre militants i amics, per si a algú li interessa.

Des d’ara mateix sóc el candidat d’Esquerra Badalona a les eleccions del maig de 2015. Gràcies. 

El 2015, proper i llunyà escenari (tot a la vegada): d’una banda, el tenim a la cantonada i el temps se’ns tira a sobre; hi ha molta feina a fer! De l’altra, resten suspesos en un pla incert tants i tants esdeveniments polítics que el condicionaran…

Qui és capaç de fer avui una predicció del que passarà els propers 14 mesos? 

Ho viurem amb compromís, ambició, dedicació, rigor, empatia, respecte… ep, i amb tota la il·lusió! Il·lusió accelerada, això sí, que caldrà administrar amb cura. Tot un repte, també una oportunitat, per a un partit que en clau local està visquent una engrescadora renovació en clau interna.

En tot cas, a ningú se li escapa que les eleccions d’aquí un any i poc seran les menys locals d’unes eleccions municipals, en molt de temps. 

I per això mateix caldrà reivindicar tantes vegades com faci falta l’accent de Badalona en els comicis: 

  • En primer lloc, perquè la ciutat pateix com poques els efectes d’una crisi que ha castigat per damunt les altres els que menys tenien, els joves i la gent gran; i que s’ha acarnissat en els municipis amb desvertebrats i debilitats industrialment com el nostre. Hi ha propostes de millora en clau de ciutat que s’han d’escoltar, debatre, rebatre i finalment acordar. Hi ha altres maneres de fer les coses. No ens podem permetre que no estiguin al debat.
  • En segon lloc, perquè en el procés cap a la nova República és clau que s’escolti la veu de Badalona. Ciutats com la nostra han de reivindicar com una riquesa la seva diversitat social, cultural i lingüística. Badalona és i ha estat, malgrat tot, l’exemple de moltes coses, de la lluita veïnal per a barris millors o per l’extensió de la immersió lingüística entesa com a eina de cohesió social. I avui també en tantes altres lluites.
  • I en tercer lloc, perquè a la ciutat (des)governa el PP des del 2011 amb una agenda política mediocre i superficial, que guanya profunditat per la incompareixença de projectes alternatius creïbles i transversals. Caldrà que les forces del municipi sàpiguen estar a l’altura amb generositat i visió a llarg termini. Badalona també ha de viure el seu propi procés constituent, que no pot oblidar la societat civil constituïda i reforçada darrerament en diverses plataformes i nous nodes.
Tres preguntes conflueixen a Badalona avui, tres reptes que el projecte polític que represento com a candidat haurà de contribuir a abordar. … I subratllo aquest verb, ‘contribuir’ ja que implica suma. 

¿Com reforcem el lligam (crec que) evident entre el projecte de la nova República i un millor futur de les ciutats metropolitanes com Badalona?

  • La independència és, en aquest sentit, el mitjà per a assolir ciutats amb més justícia social, amb més oportunitats, amb major qualitat de vida, en definitiva. 
  • La nostra feina, junt amb altres (torno a remarcar) haurà de ser la de dotar de contingut els eslògans, anar més enllà del #SíSí fins al #SíCom i el #Síperquè. 
  • Això caldrà fer-ho trepitjant carrer i parlant amb molta gent. Ja ho hem començat a fer però ho farem més encara. I això ens haurà d’implicar a tots, o no ens en sortirem.
¿Com ens posem d’acord?
  • El treball transversal per bastir un projecte de ciutat ha d’implicar la resta de forces polítiques i la societat civil. 
  • ERC a Badalona pot i ha de jugar un paper com un partit que pot articular aquest treball en comú, avui tocat per excessives desconfiances i personalismes. 
  • És urgent que a Badalona fem aquesta feina per garantir un gran acord de ciutat, no a la contra de res, sinó a favor de. Altres municipis van fer fa temps aquesta feina i que nosaltres mantenim com a assignatura pendent, i d’aquí venen part dels nostres mals, per cert. Aquest ‘retard’ ens ha de convidar a posar-nos-hi amb urgència, no pas a donar-ho per perdut adduint que ‘Badalona és així’. 
  • Es parlarà de ‘candidatures unitàries’… aquests dies; bé, parlem-ne. Però en tot cas, com a mínim caldrà arribar al maig de 2015 amb un acord públic i solemne entre forces i entitats; i un compromís a dur-lo a terme, a sumar per un canvi en el govern de la ciutat, un govern que representi de veritat Badalona, una sensibilitat compartida que, cal recordar-ho més, va rebre 43.484 vots el 2011 contra els 26.890 de PP.
  • Per a mi aquests acords de mínims podrien anar per aquí: accent social, centralitat comarcal, participació i cogestió d’equipaments, nova governança i nou urbanisme (smart, inclusiu i correctament dimensionat). 
¿Com treballem com a partit polític en una ciutat com Badalona?

  • Cap dels membres d’ERC Badalona avui són polítics professionals, jo mateix vinc de la societat civil, on he practicat l’activisme sobretot cultural i lingüístic des d’Òmnium Cultural, d’on vaig ser president, o en espais al voltant de la Sargantana, o el Blues i Ritmes. 
  • Tinc feina (per sort) i un ofici que m’apassiona (el periodisme), la política és per a mi un pas que em ve de gust fer, on crec que puc aportar coses, com a mínim temps i esforç, però que necessàriament serà provisional. … Vull que sigui provisional, aquest pas, com a modesta demostració d’una altra manera d’abordar el servei públic. 
  • En aquesta assemblea han pogut votar també amics del partit, un primer pas, d’altres que vindran. M’agradaria que ERC fos un punt de trobada i un agent de canvi. Un lloc, un lloc entre altres (insisteixo de nou), per a una nova política… S’estan movent moltes coses al nostre país. També a ERC, naturalment.
Estic segur, i ja acabo, que molts em diran ara que he dit massa vegades que erem un entre molts, que la nostra feina era ‘contribuir’ amb altres… i que pel contrari ara ens hem de reivindicar més, marcar perfil, diferenciar-nos.

I sí, hem de marcar perfil, trobar la nostra veu, generar la confiança i els bons hàbits per parlar i intercanviar amb la gent. I guanyar eleccions, i aconseguir representació! Però també estic convençut que la nova política és de suma i que això no només han de ser ‘grans paraules’. Que no hi ha un partit, tampoc un candidat, amb solucions per a tot. A Badalona, també al país, ens tocarà entendre’ns, entendre’ns per a un país i una ciutat millor.

A ERC ho tenim clar. És un repte apassionant, trascendent… però no el tenim guanyat, ni molt menys. Us necessitem. Ens necessitem. 

Gràcies i aquí em teniu pel que necessiteu. 

Agraïments, dits al principi del discurs; però en la seva versió escrita posats al final.
  • A l’Agnès, a la gent d’Accent, per haver-me acompanyat en el procés, alguns dels quals, per cert, continuen ara des d’ERC; a l’Enric, per insistir amb habilitat, al Raül, a l’Eduard, a l’Anna, a en Marc… 
  • També a en Quico, l’Alsina, l’Esther… per fer-ho fàcil. I a en Miquel Estruch especialment, que no ha parat fins a veure aquest moment i que ha demostrat que les seves paraules d’obertura van acompanyades amb fets. El nostre president local mereix un reconeixement.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.