Publicat el 14 de març de 2011
Si Pompeu Fabra aixequés el cap…
Es connectaria al termcat cada dos per tres, seria un editor actiu de la viquipèdia i passaria tardes senceres saltant d’un blog a l’altre; assistiria acompanyat dels seus néts, que haurien sucumbit a tantes i tantes insistències, als concerts de nous artistes a l’Heliogàbal (o a la Sargantana, que pel cas és el mateix) encantat amb una llengua viva, que connecta i emociona; agafaria (de nou) el tramvia cada matí, només pel plaer d’escoltar, i amb una llibreteta aniria apuntant les noves paraules i els girs capritxosos de centenars d’accents, embadalit en el diàleg constant sobre el qual es construeixen totes les llengües. El vell Pompeu i la seva pipa serien uns habituals del programa Quedem?, d’Òmnium.
I és clar que estaria preocupat pel futur de la llengua i pels constants atacs que (encara) rep. Però el mestre Fabra, si avui aixequés el cap, no tindria temps de queixar-se. Tossut, tenaç, heroic… sabria posar-se a la feina. “No abandonis mai ni la tasca ni l’esperança.”
* Ahir al matí, Badalona homenatjava un dels seus ciutadans més il·lustres, en Pompeu Fabra. Va ser un acte bonic, sincer i molt concorregut (hi havia una representació àmplia de gent de molts àmbits, tot un exemple que les ‘sumes’ funcionen). En Marcel Mauri, president d’Òmnium Badalona va obrir els actes amb un discurs excel·lent (en aquest enllaç en teniu un tastet).
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Badalona és un poble? per oriol_llado | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent