Carta de Nadal al conseller Quim Forn

L’últim mail obert de l’any que acaba d’anar-se’n va ser una carta de Nadal per al conseller Quim Forn, publicada per Vilaweb al costat de tres cartes més, una per cadascun dels nostres presos polítics. La meva feia així:

Carta de Nadal al conseller Quim Forn

Benvolgut conseller,

Amb prou feines ens coneixem, però des de fa unes setmanes, gairebé dos mesos, penso cada dia en tu, com em recordo cada dia, al costat de tants altres, dels dos Jordis i de l’Oriol. Què feies abans, en qualsevol moment del dia, i què deus fer ara? Què hauries fet, sobretot avui, que és Nadal, i què podràs fer ara en realitat? Quan assumeixes un càrrec com els que has assumit tu, especialment la direcció del Departament d’Interior, ja saps que corres riscos, que en exercir-lo hi compromets el que has estat i el que seràs, però no sé si et podies imaginar que això seria així fins a aquest punt.

O potser sí. Perquè el compromís a tu no et ve de nou. Darrere la imatge institucional, seriosa i discreta, que tenim de tu, potser no són gaires els que saben que hi ha tota una història d’activisme a favor del país. En què es destaca la teva intervenció en la campanya ‘Freedom for Catalonia’ durant els Jocs del 92. Això és públic i se’n va parlar no fa gaire, ara que n’ha fet vint-i-cinc anys, i, per tant, no em fa por recordar-ho en aquests moments. Vull dir que no m’estranyaria que el jutge que t’està investigant ja sabés també aquest aspecte del teu passat. Fixa’t on som, ara: la intimidació de l’estat espanyol ha arribat a un extrem que comencem a vigilar què diem, què escrivim, per si de cas pogués perjudicar encara més la teva situació.

Però parlar d’intimidació, en el teu cas, és massa suau. Perquè ets a la presó preventivament i no sembla que tinguin cap intenció de tractar-te amb justícia. I per què hi ets, a la presó? Des de fora som molts que ens ho preguntem i em sembla que no som pas pocs els qui intuïm que t’hi tenen també pel teu paper al costat del major Trapero aquest agost, després dels atemptats de Barcelona i Cambrils, també després de l’1 d’octubre. Perquè l’estat espanyol sembla no poder acceptar que hàgim mostrat la nostra capacitat de governar-nos per nosaltres sols, com aquells dies vau fer, tot el govern i molt particularment vosaltres dos. No ens ho perdonaran. No t’ho perdonaran.

I és que el que mou Espanya i les seves institucions, els qui les encarnen, és l’afany de revenja. Els hem afrontat, s’han sentit humiliats i això, segons la seva manera de veure-ho, es paga. Ja m’agradaria no haver-ho de dir així, però no crec que hi hagi gaires altres interpretacions possibles. Per això estic segur que vau fer ben fet d’anar en llistes electorals. Encara els deu haver excitat més la bèstia que, en comptes d’acotar el cap, us hàgiu mantingut actius i compromesos fins i tot des de la presó. També això us deuen estar fent pagar –com ens arriba que han fet, sobretot, amb Jordi Sánchez i amb l’Oriol–, però alhora com, sinó així, us podíeu protegir?

Aquest dijous hem sortit a votar i us hem escollit diputats. Ara sou entre els nostres representants elegits per sufragi popular. Segur que això els desconcerta més que cap altra cosa. És probable que això els forci a haver de reconsiderar les mesures cautelars més que qualsevol mobilització. I mira que n’hem fet. Va ser impressionant l’avinguda de llum que vam crear al carrer de la Marina l’11 de novembre, contra tot pronòstic. Vaig tenir la impressió que érem tants o més que qualsevol de les últimes Diades. Vaig tornar-me’n a casa convençut que ja els havíem guanyat, per més que pugui costar fer els trams de camí que tenim ara al davant. Les cassolades d’aquells dies han estat de les més sonades que hem fet mai. I, després, l’onada de groc que ho ha anat envaint tot crida silenciosament i emociona. Ajuda que no deixem de tenir-vos presents i que molta més gent se’n faci conscient. No sé quants dies més us tindran a la presó, però fora no estem deixant que en passi ni un sense fer notar que no sou amb nosaltres.

Quim, amb prou feines ens coneixem, però des de fa dos mesos a casa et tenim tan present com si t’haguessis assegut sovint a la nostra taula. Ens agradaria molt que aviat hi poguessis ser. Per agrair-te el sacrifici immens que has fet, que fas, per tots nosaltres, per la nostra llibertat individual i col·lectiva. Has estat exemplar com a conseller. Ho ets encara més des de la presó.

Desitjo que aquest dia de Nadal t’arribi d’alguna manera la nostra companyia. No ens ajupim perquè estem convençuts de la nostra raó, i la raó manté ben viva l’esperança. Aquí, fora de la presó, com, n’estic segur, per a tu, a dins.

Una abraçada d’amic, de germà.

Oriol Izquierdo

Quant a oi

Lector, editor, dinamitzador literari i, fins i tot, botiguer. Professor de literatura i humanitats a la Universitat Ramon Llull i a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, ha estat director de la Institució de les Lletres Catalanes (2007-2012). S'ha dedicat sempre a la promoció d'activitats literàries i el foment de la lectura. Ha exercit la crítica literària i el periodisme cultural en diversos diaris i revistes i ha col·laborat en programes de ràdio i televisió. Ha participat en diversos projectes com la publicació electrònica "1991 Revista magnètica", el portal web Vilaweb Lletres o la revista trimestral "Idees Revista de temes contemporanis". Ha estat director literari d’Edicions Proa/Enciclopèdia Catalana, entre 1987 i 1998. Ha tingut cura de l’edició de l’obra poètica de Montserrat Abelló i treballa en l’àmbit de la sociologia de la literatura i de l’edició; s'ha especialitzat en tecnologies de l'escriptura i de la lectura i té en curs la tesi doctoral sota el títol "La inversió cultural: La invenció de les pantalles en l’evolució de les tecnologies de l’escriptura i de la lectura i la seva relació amb la pèrdua de significació de la cultura". Ha publicat alguns llibres per a infants i el llibre de poemes "Moments feliços".
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Carnet, Opinió publicada i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*