ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS
Bloc de Tomàs-Maria Porta i Calsina
VAGA A FAVOR D’UNA HÒSTIA
VAGA A FAVOR DE UNA HÒSTIA.
Va haver-hi un conductor d’autobús que va tenir una discussió amb un usuari. El conductor es va anar posant nerviós i la cosa va acabar amb una hòstia del conductor de l’autubús a l’usuari.
Espectacular.
Transports Metropolitans de Barcelona va obrir un expedient al conductor – agressor i va decidir acomiadar-lo. Sembla força clar – dic jo – que si una persona no és agredida per una altra i no ho fa en legítima defensa, incorre en un delicte d’agressions penat pel codi penal. Sembla lògic que si això es produeix en l’àmbit laboral el treballador agressor sigui acomiadat. Si, a més, és tracta d’una empresa pública i d’un servei públic, la cosa encara és més evident. Un treballador que agredeix els clients sembla lògic que el facin fora. Això és el que faria qualsevol empresari i s’espera que l’administració faci el mateix. Dic, jo, vaja.
Com reacciona els sindicat dels autobusos? Doncs en comptes de criticar el treballador que va hostiar un usuari, convoca una vaga per tal que el readmetin.
Genial.
O sigui que, si ho entenc bé, el sindicat dels autobusos de Barcelona pretenen que els conductors tenen el dret a hostiar-nos si s’emprenyen. No està malament. D’això jo en dic ser progressista.
Tampoc no entenc que un acomiadament que pot ser resolt pels tribunals – que haurien de decidir si hostiar un usuari d’autobús és causa o no d’acomiadament – pugui donar lloc a una vaga indefinida que afecti a mils de ciutadans que no han tingut res a veure amb l’afer.
O sigui que els dels autobusos no en tenen prou amb hostiar físicament un usuari. Creuen que tenen el dret a fer-nos la guitza a tots.
Francament opino que el govern municipal fa molt, molt, molt de temps que està fent el sòmines amb aquesta gent. Servir el poble vol dir posar els sindicats al seu lloc. No tothom es pot permetre agafar un taxi senyors.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I estaria bé qtambé ue qui condueix un transport públic tampoc no sigui increpat o emprenyat per un usuari d’aquest, atès qui condueix hauria de tenir tots els sentits en la conducció per no fer mal a ningú i no haver d’enlentir el trajecte només per haver de demostrar qui la té més grossa.
Al meu entendre no cal acomiadar-lo; senzillament podria fer un curs per aprendre a respondre raonant i enraonant si puntualment es dóna el cas d’haver de mantenir un diàleg. Oferir-li un nou lloc a les oficines de l’empresa i que demostri que pot ser responsable. Perquè ser responsable no significa dir: “Sóc jo qui mano i qui decideixo!” o dir l’última paraula, ni tenir el dret a disposar, ni deixar les coses ben claretes. Sinó que ser responsable és acceptar el deure de respondre.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!