ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS

Dic que és d’ERC perquè ho diu Ferran Monegal, aquest geni que ens fa veure totes les vergonyes de la tele fent veure que ens ensenya a veure la tele. Dissortadament no s’atreveix a dir el nom, però sí que s’atreveix a dir el partit. No deu ser gaire amic dels republicans en Monagal, doncs.

I bé, aquesta pregunta sobre l’autodeterminació d’entitats del territori català per part dels que estan en contra del dret d’autodeterminació és un clàssic. Per a ells no existeix el dret a l’autodeterminació perquè enlloc no consta qui es el subjecte d’aquest dret. I un dret sense subjecte és un dret inexistent.

La declaració universal dels drets humans diuen que tenen dret a autodeterminar-se les nacions, però no diu a què és una nació. Hi ha mil definicions contradictòries de nació com es pot comprovar a qualsevol manual de dret polític. Per exemple, Jordi Solé-Tura, conegut botifler català, considerava que només tenien dret a autodeterminar-se les colònies dels imperis del segle XX, però no considerava Catalunya ni una colònia, ni una nació i, per tant, considerava que no tenia dret a autodeterminar-se; que qui en tenien eren els espanyols. Gràcies això aquest Jordi va arribar a ser ministre de incultura.

Tal i com jo ho veig la declaració universal dels drets humans es queda molt curta i no ajuda a solucionar el problema.  Seria molt més senzill i infinitament més clar i democràtic dir: té dret a autodeterminar-se qualsevol col.lectivitat que vulgui autodeterminar-se.

Si més no aquest és el meu modest criteri: qualsevol col.lectivitat té dret a formar un estat. I pot. Perquè si Linchestein o San Marino o Mónaco o Andorra poden ser estats se’m fa evident que també ho poden ser-ho la Vall d’Aran, el Berguedà, el Besòs o el Tarragonés. Al cab i a la fi gairebé cap les micro-estats – que existeixen des de les ciutats – estats gregues – funcionen malament.

D’altra banda jo estic convençudíssim que si alguna col.lectivitat demana la independència és perquè li interesa tenir-la i no per un caprici. Per això l’argument dels contraris a l’autodeterminació en el sentit que si s’accepta l’autodeterminació del Principat de Catalunya, després el Principat de Catalunya s’esmicolarà en mil estats, és pura retòrica. Jo no conec cap poble, cap ciutat, ni cap comarca de Catalunya que demani la independència respecte de Catalunya. I el Principat de Catalunya sí que la demana, això és la diferència fonamental. Que el dret a l’autodeterminació el tenen totes les col.lectivitats però ningú no està obligat a exercir-lo, però tampoc se li pot negar a ningú que el demani.

La resposta de l’alt càrrec d’ERC anònim que va dir a Ferran Monegal que si l’Aran es volgués declarar independent hi enviaria l’exèrcit, no ha entès res de res. No ha entès que volem que l’estat català sigui la pàtria de la llibertat i no de l’opressió com és Espanya. No ha entès que dir això és legitimar la prohibició espanyola al referèndum i fins i tot l’ús de la violència per part de l’exèrcit espanyol.

O sigui que la cosa és tant idiota, tant ximple imbècil que sembla que en Ferran Monegal s’ho ha inventat. Si vol ser mínimament honest hauria de dir el nom de l’imbècil. I si jo fos d’ERC no pararia fins que tothom tinguès clar que per a ells – els d’ERC – la llibertat individual i col.lectiva és essencial. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!