L’Ajuntament de Barcelona, davant de la denúncia de no sé quants aspirants, ha decidit tornar a repetir els exàmens. Conec el regidor que porta el tema de la guàrdia urbana i és un catalanista de pedra picada i una excel.lent persona, però em temo que del que estic parlant no hi enten. Per definició, els aspirants
Els països llatins som moltíssimes coses negatives – i positives – però no som un país d’ingenus. Per tant, sabem que quan el president Mas xuta a Maracanà és perquè ha decidit que això suma més del que resta. Si restès més del que suma no ho haguès fet: n’estic segur. Per a ell, que
En realitat, més enllà del guany que en treuen els mitjans de comunicació i els partits populistes i més enllà de la lluita pel poder dins del PP, la cosa no té cap mena d’importància o té una importància ínfima. L’important són les polítiques que es fan i no aquesta menudalla que omple els mitjans
El tema és, amb les xacres de l’ahir, amb la humilitat que dóna el coneixement i l’acceptació d’aquestes xacres, ser capaços de construir un país el més lliure i benestant possible. I quan dic un país lliure jo vull dir dues coses: un país que sigui lliure per decidir quines estructures polítiques vol i un
Hem pogut sentir troços de la conversa de la il.lustríssima diputada i la no més il.lustríssima ex i ens hem assabentat de tota mena de coses. Que la senyora Camacho té un fiscal de confiança, que vol perjudicar tant com li sigui possible CiU i també que és veu que l’hereu de l’expresident al llit
Com que la dreta espanyola és neofranquista tenim una percepció de l’esquerra com a democràtica i liberal, cosa que no és. Pel que fa al tema català és tant neofranquista com la dreta. El seu projecte és el mateix: que la riquesa passi al centre de la península i marxi de la Mediterrània. Per això
Aquesta setmana m’he trobat amb un documental impresionant: l’història del cantant de Detroit (Michigan, USA ) Sixto Rodríguez. El documental és excepcional perquè la història de Sixto és excepcional i perquè les cançons de Rodríguez també són excepcionals: pel cap baix del mateix nivell que les de Bob Dylan. Tinc una manera peculiar d’anar al
La cosa és que la pèrdua d’un idioma no acostuma a anar mai sola. La història ens ensenya que hi ha una nació que sotmet una altra i que la fa passar per l’adressador en tots els àmbits: des de l’econòmic fins al cultural passant pel lingüístic. És a dir, no és només que s’imposi
Tampoc no entenc que un acomiadament que pot ser resolt pels tribunals – que haurien de decidir si hostiar un usuari d’autobús és causa o no d’acomiadament – pugui donar lloc a una vaga indefinida que afecti a mils de ciutadans que no han tingut res a veure amb l’afer. VAGA A FAVOR DE UNA
Em reconec un bitxo estrany. Sent independentista i volent ser patriota, m’irrita el nacionalisme i el socialisme. M’irrita que els catalans pensem que som res de l’altre món – i que els altres pobles ho pensin encara m’irrita més, és clar – i també m’irrita veure la gent anant pel carrer o a la muntanya
Net i clar: jo pensava que a aquestes alçades a Catalunya no hi havia ningú que qüestiones ni el prestigi del nostre idioma, ni els drets dels catalanoparlants, ni el fet que es pugui ser universal des de la catalanitat. VENÇUDES CONTRA EL CATALÀ. M’ha passat sempre. El fet de bellugar-me en àmbits catalanistes em
I, és clar, penso en mi. Jo sóc catalanista. Ser catalanista, per molt que jo li intenti posar aigua al vi, és com una mena de religió que no sé fins a quin punt et permet ser profundament crític amb la nació. Pots criticar detalls no essencials, però t’atreviries a criticar elements essencials per tal
Més o menys provinciana, vol dir que Catalunya continuarà girant al voltant de Brusseles i de Nova York. Barcelona no esdevindrà una metrópolis sinó que tornarà a ser una nova Tarraco. Una Tarraco que s’entendrà directament amb les noves Romes –Brusseles i Nova York- sense passar per l’inútil, ineficaç, costós, feixuc i culturalment genocida de
La intel.ligència d’en Gerard Quintana – que es una persona que se sap bellugar perfectamentament en els despatxos – va haver de lidiar amb el vedetisme de Llach i el resultat va ser quelcom estrany: una primera part perfecta i una segona part que fou un pur i simple homanatge a Llach. Si era un
De moment l’únic polític que s’ha atrevit a dir que un 5,5 – i jo diria que també un 6,5- no albira cap futur professional mínimament digne a qui les treu ha estat Wert. Jo crec que això com a Ministre d’Educació l’honra i no em sap gens de greu donar-li la raó, encara que