Hi ha una cosa a hores d’ara que està claríssima. L’oligarquia espanyola vol el xoc de trens. Pensa que els catalans tornarem a ser derrotats i que aquesta vegada la derrota serà definitiva. Aquesta vegada sí que convertiran Catalunya en un solar, pensen. Espanya no ens vol de cap manera. Quan encara no ens havíem
Però ni el PP ni el UPyD no diuen res. No han presentat un recurs al constitucional. No m’ho explico. No només és una invasió de competències, sinó que es una invasió del territori això de provocar sismes a la comunitat autònoma veïna. Em diuen que això és així perquè el que ha provocat tot
M’havia promès a mi mateix no escriure sobre política fins a l’octubre. Però ja va dir Wilde que les temptacions són per caure-hi. Fem-ho! Sobre la cadena humnana per la independència, l’ordre públic de la cadena humana i el fracàs olímpic de Madrid. M’havia promès a mi mateix no escriure sobre política fins a l’octubre.
Els diferents pobles interpreten de manera diferent Maria. Els protestants no la veuen verge. Els espanyols, sobre tot, la veuen verge. I els catalans, sobre tot, la veiem Mare de Déu, perquè considerem que ser mare és el més gran que pot ser un ésser humà. L’ASCENSIÓ DE LA MARE DE DÉU O BONA FESTA
No sé com anirà això de la loteria de la Generalitat. Per principi sento una total antipatia per la loteria i jo no en compraré ni de la Generalitat ni de cap altre. Ara sento curiositat per saber tota la fila de gent que me’n vindrà a oferir – i que jo aniré comprant per
Els polítics heu creat una oligarquia, heu fet dels partits polítics gairebé empreses familiars, una mena de patriciat clàssic on la plebs no té manera d’entrar-hi i encara menys de tallar el bacallà. Això fa que, malgrat que formalment vivim en una democràcia, materialment sempre maneu els mateixos i sempre defenseu els vostres interesd’això. I
no és pot dir que l’independentisme català en general és feixista, ni tampoc és pot dir que ho siguin gaires independentistes per no dir cap. L’únic punt de contacte entre la corrent principal de l’independentisme català i el feixisme és el nacionalisme, però això és quelcom que els catalans comparteixen amb la major part de
Hi ha un independentisme intransigent, de pedra picada, obtús que em recorda massa a l’espanyolisme intransigent, de pedra picada i obtús que porto patint tota la vida. Jo no vull un país així. Vull una Catalunya transigent, oberta, intel.ligent i fraternal. Vull una Catalunya amable sense rancúnies, ni odis, ni menyspreus. Si no volem construir aquesta
Seguint aquesta lògica – que és una mica estranya, tot s’ha de dir i poc defensada arreu del planeta – resultaria que els més catalans de tots serien els que haurien vingut amb més dificultats i de més lluny. Així, en la puntuació de catalanitat, una persona que haguès vingut en pastera tindria 10 punts,
Jo crec que tot aquest desplegament de civilització, democràcia i europeitat – i europeisme! – desconcerta a l’èlit espanyola, en especial la madrilenya. Ells tenen una concepció espartana de la política: només creuen en la força. Creuen que els catalans no tenim dret a res perquè ells són més forts que nosaltres. Però els desconcerta
Francament, a mi m’és indeferent que algú cremi banderes catalanes, que digui o escrigui que els catalans som una merda. També aquí hi ha bàrbars. Se me’n refot que després surti un ministre i destitueixi a l’insultador. Vull que els catalans votem si volen continuar sent espanyols o no. Tota la resta és estètica i comèdia
Albert sortí de la presó i tothom li va fer el buit. El seu cognom continuà perseguint-lo. La seva família l’abandonà (marxà al Perú). Ningú no volia contractar-lo ni tenir tractes amb ell. Semblava un jueu durant el III Reich. Finalment, la propietària de la pensió on malvivia es va casar amb ell i Albert
No cal dir que als blaugranes ens agradaria que Neymar sigui una gran troballa. Ens agradaria poder fruir de Kubala i Di Stéfano jugant junts, sense cap dictador merengue que ho impedeixi. Ara tot depén de nosaltres. de la nostra generositat i de la nostra intel.ligència. La gent pot anar dient el que vulgui, però el
Les preguntes són: per què hi havia gent feliç al Somorrostro? Per què hi ha gent desgraciada ara? Jo crec que la contestació té a veure amb el seu punt de partida immediat. Probablement aquells que vivien en barraques al Somorrostro venien de viure encara pitjor a Andalusia, Extremadura o Múrcia. I, a més, veien
Probablement sigui injust, però per deformació professional i literària aquests dies estic pensant més en el maquinista imputat que no pas en els ferits i els morts. Professionalment, em pregunto com plantejaria la seva defensa judicial. Literàriament, penso que l’home ha esdevingut el personatge d’una tragèdia – d’una tragèdia una i mil vegades representada: la