No tinc ni idea de si els Jocs d’Hivern haguèssin estat bons per Baviera o no, però sí que sé que el fet que hagi estat la ciutadania qui ho hagi pogut decidir és un gran exemple. De la mateixa manera que les revolucions dels segles XVIII i XIX van donar lloc al parlamentarisme, el
A vegades tinc la sensació que mentre els catalans independentistes esperem que ens portin la independència en safata després de fer una costellada o un arròs de diumenge, els catalans espanyolistes utilitzen les seves majories parlamentàries, els seus tribunals, el seu govern i el seu exèrcit contra nosaltres; sembla que nosaltres jugem a fer veure
En aquest context – tot i que als neonoucentistes no ens agradi – potser haurem de reconèixer que, ja que no pagarà el que hauria de pagar a la justícia, al menys és un consol que un diputat li deixi anar quatre veritats rabioses a la cara. El David Fernández li ha cantat les quaranta
No he tornat a veure cap programa com “La clave”. Ara i aquí els tertulians sempre són els mateixos, saben de tot i de res – i per tant, gairebé mai no aprens res escoltant-los – i la seva capacitat retòrica és molt limitada. I ara i allà – a Espanya – les coses encara
En aquest marc em sembla evident que els Mossos tenen un problema. I que dir que s’està a favor dels Mossos no serveix per a res. Tothom està a favor dels Mossos, però sempre que ho facin bé, és clar. I quan hi ha tanta polèmica sobre un cos policial és evident que hi ha
En tot aquest maremàgnum el que es veu és que el PSOE i el PSC no tenen solució. El PSC s’anirà dessagnant a Catalunya entre els catalanistes que aniran a parar bàsicament a ERC i els espanyolistes que aniran a parar bàsicament a Ciutadans, mentre que els més altisistèmics volaran cap a IC o cap
No sé, tot això és tant elemental que sembla mentida que no ho veiem. En el fons la pregunta que és deu fer Mascherano és si de debò volem ser independents. O si només juguem a voler ser independents, que és diferent. Mascherano, el jugador argentí del Barça, em va cridar l’atenció després d’una duríssima
Tot aquest panorama és esperançador, cosa que ja és molt en un àmbit en el que feia anys i panys que només rebien notícies negatives. Ara el que hem de fer els del Principat són dues coses: ajudar quan els valencianistes i els mallorquinistes ens ho demanin i, per sobre i per damunt de tot,
…tot va com una seda fins que Alfonso Guerra – el gran califa del partit – truca a Rubalbava i li diu que tots els socialistes andalusos i la resta de diputats de les comunitats autònomes que viuen que mòmiu votaran a favor de la proposta de la Rosa Díez i que, per tant, ell, el
El tema és un tema molt complexe i jo estic d’acord que s’ha d’abordar des de la fraternitat i des de l’humanisme radicals. Però em temo – i vulgui Alà que estigui equivocat! – que amb fraternitat i humanisme no n’hi ha prou. Assisteixo al Casal d’ERC de l’Eixample a una xerrada sobre immigració. Em
Per combatre el feixisme i el populisme en general crec que, primer, hem de bastir una societat on la població tingui una certa seguretat econòmico-social i, a partir d’aquí, tingui una certa cultura. Assisteixo al Casal d’ERC de l’Eixample sobre què s’ha de fer per combatre el feixisme. Jo crec en la raó i en
Que jo sàpiga, Catalunya i Espanya són Europa i, per tant, el problema que planteja Catalunya és un problema europeu. I no només és un problema europeu sinó que afecta directament a l’Unió Europea. Per tant, sembla que els partits que es presenten a les eleccions europees haurien de tenir al seu programa una resposta
I, més enllà d’això, per a mi Manolo Escobar forma part de la banda sonora del franquisme. Un franquisme que ell – volent-ho o no, apuntalava – mentre jo era de la colla dels que volien fer caure l’estaca estirant-la per aquí i per allà. No sé però ho trobo molt estrany. Mor Manolo Escobar
La defensa de la moderació en general, en abstracte, no vol dir res. Perquè hom essent moderat esdevindria equidistant, per exemple, entre els racistes i els no-racistes i seria una mica no-racista o una mica racista. I en aquest termini mig estaria, se suposa, la sensatesa. La Vanguardia diu que tots plegats ens hem de
on està escrit que amb l’estat espanyol ens espera un futur millor que amb un estat català? Quines garanties en tenim? I, si bé és cert que l’estat català tampoc no garanteix res – el futur serà el que sigui, tot i que a alguns ens sembla que, efectivament, amb la independència viurem molt millor