ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS
Bloc de Tomàs-Maria Porta i Calsina
LA LÍNEA LOGARÍTMICA DE L?ESTEL PATRI.
A vilaweb veig un article que ve a parlar, pel que aconsegueixo entendre, de les coordenades evolutives del grau independentista català. L’estudi es veu que el signen uns psicòlegs que seguint la teoria de Gadner aconsegueixen traçar la línea logarítmica de l’estel patri. Molt bé.
Jo sempre he dit que els catalans, malgrat la visió que tenim de nosaltres mateixos, som un país essencialment barroc. Fins i tot Pla és barroc i ja no parlem de Gaudí o de Dalí. Ens agrada rerepentinar el gat, fer-li rinxols rinxolats, buscar trèvols de dos fulles i si la nació catalana haguès de tenir un lema hauria de ser MAREJEU LA PERDIU!
Vilaweb i en Partal tenen una visió optimista del procès sobiranista. És una visió que comparteixo per dos raons. La primera perquè, efectivament, penso que tenim la independència a tocar. L’actitud d’Espanya envers nosaltres fa la situació cada vegada més insoportable i només cal donar un tomb per qualsevol racó del Principat per adonar-se que la gent ja ha fet el tomb ( és a dir, que si demà és fes la consulta la victòria del si seria aclaparadora i que els vots del no serien vergonyants ).
La segona perquè – com deia Mr. Churchill – el pessimisme, tot i que es molt elegant i a casa nostra ens agrada més que el pa de pessic ( això ho dic jo ), el cert és que per avançar no és massa útil. És clar, si el líder britànic volia guanyar la guerra als alemanys el pessimisme només li servia per a posar pals a les rodes. Ergo, avui, els independentistes pessimistes, si bé no es pot dir que siguin traïdors, sí que són de gran ajut pels espanyols. Si esperen el moment de la derrota per fer el saberut i dir, veieu, jo ja us ho deia, és simplement que són imbècils.
Vilaweb és un diari complexe, riquíssim i que probablement et dona més informació que qualsevol altre mitjà de comunicació català, cosa que s’explica perquè, a més de ser un mitjà de comunicació propi, és un mitjà de comunicació de mitjans de comunicació. Això és el que té internet, que pot enllaçar els mons de la lectura, del vídeo i de l’àudio.
Aquesta complexitat i riquesa fa que la lectura del diari es pugui fer a nivells molt diferents i, per tant, fa que així com un lector mitjà pot més o menys llegir l’AVUI, l’ARA o LA VANGUARDIA sense dificultats – i ja no parlo de EL PERIÓDICO, que és un TBO – hi ha coses que es publiquen a VILAWEB que són complicades.
De l’estudi aquest de la línea del grau del logaritme de l’estel patri, jo n’he entès poca cosa. Hi havia una coordenada que tenia el moment superior l’onze de setembre de l’any passat i en els moments actuals s’havia estabilitzat. Això per una persona de lletres com jo vol dir que em anat a menys si el que s’estudia és del setembre ençà. Però l’article diu que no, que anem millor que mai perquè allò de l’onze de setembre va ser una efervescència puntual i que el que de debò importa és el pòsit del moviment independentista.
Amén, és clar.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!