ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS

Conec molt poques persones més serioses i coherents que l’Artur Mas. Hom pot estar d’acord amb ell o no, però la seva profunditat és immensa, tant immensa que fins i tot atabala una mica. Allà on el president Pujol sortia per peteneras, en Mas no hi surt. No sé si és un problema de manca de sentit de l’humor i d’haver mamat – ves a saber com – una educació calvinista ( Germà Gordó dixit ).

Malgrat això al president, de tant en tant, li toca fer el pallasset. I ell, que és un tímid de l’hòstia a banda d’un calvinista presoner ( en realitat, diu que és catòlic ), de tant en tant, ha de fer el borinot perquè ho demana el càrrec: va anar a Polònia a fer el ximple i ara ha anat a l’estadi de Maracanà a xutar quatre pilotes.

Els països llatins som moltíssimes coses negatives – i positives – però no som un país d’ingenus. Per tant, sabem que quan el president Mas xuta a Maracanà és perquè ha decidit que això suma més del que resta. Si restès més del que suma no ho haguès fet: n’estic segur. Per a ell, que és un individu seriós fins a l’avorriment, fer el ninot equival a fer un esforç important. No s’hi veu. És més: és veu ridícul.

Evidentment, no ha faltat gent que ha comparat els xuts i cops de cap de Mas a Maracanà amb la corona d’espines de Carod-Rovira a Jerusalem.  Frivolitats les dues. Indignes les dues de governants catalans. No sé. El que no pot ser és que exigim als nostres dirigents que facin i no facin espectacle a l’hora. O en fan o no en fan. I si no en fan no tenen lloc a la política. Les regles són les que són.

Pel que fa a mi, en Carod fou tant negatiu amb corona d’espines com sense corona d’espines, com Mas és tant bo xutant a Maracanà com sense. Facin la comèdia que facin considero que entre els dos hi ha un abisme. A favor de Mas, naturalment. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!