ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS

O bé els socialistes espanyols volen vendre una moto als espanyols o bé els socialistes catalans volen vendre una moto als catalans, però el que no és possible és que el que diuen Navarro i Rubalcaba sigui compatible. No pot ser que del text aprovat a Granada és desprengui i no desprengui que Catalunya és una nació. No pot ser que del text aprovat a Granada es desprengui i no es desprengui que Catalunya té dret a decidir. O és que si i Navarro té raó. O és que no i Rubalcaba te raó.

És que no i és el PSC i Navarro qui ens intenta vendre una moto.

Segons Navarro i el PSC Catalunya té dret a decidir però ho ha de fer forma legal. És a dir, que, segons ells, Catalunya ara mateix no té dret a decidir. Tindrà dret a decidir quan la constitució espanyola reconegui el nostre dret a l’autodeterminació. Si la constitució espanyola no el reconeix mai, Catalunya mai no tindrà el dret a decidir. En conseqüència, que nosaltres siguem independents depen d’Espanya. I no sembla que a Espanya gaire gent sembli gaire decidida a moure un sol dit per tal que nosaltres decidim res. Potser en Ramoncín – molt injustament xiulat per ximplets que no entenen res – i en Paco Ibáñez i una colleta – petitona – més.

Com que la dreta espanyola és neofranquista tenim una percepció de l’esquerra com a democràtica i liberal, cosa que no és. Pel que fa al tema català és tant neofranquista com la dreta. El seu projecte és el mateix: que la riquesa passi al centre de la península i marxi de la Mediterrània. Per això els que manen tant al PP com al PSOE estan en contra, per exemple, del corredor mediterrani.

Des de Catalunya s’ha volgut tenir la percepció que els socialistes i el PP, pel que fa a nosaltres, eren diferents. Es partia de la base que els socialistes havien lluitat contra el franquisme i els hem volgut considerar companys de lluita. No ho som. Som adversaris i adversaris importants: el seu projecte també és la fi nacional de Catalunya, començant per la seva identitat i acabant per la seva riquesa.

Per això el projecte federal del PSOE no en te res de federal i sí que en té molt de socialista. Quan ells diuen que volen “tancar el mapa autonòmic” en realitat el que ens volen dir és que volen engarjolar Catalunya de manera que mai no pugui sortir de la masmorra on està col.locada.  Ells d’això en diuen federalisme, però al món se’n diu centralisme genocida.

 El que no entenc és que hi hagi catalans que encara vulguin viure a aquesta masmorra. El PSC-PSOE s’anirà esmicolant amb una manca de dignitat política brutal. I aquells que dia rere dia es manifesten contra aquest centralisme uniformador socialista espanyol potser haurien de fer un pas endavant i deixar de militar un partit que avança cada vegada més devers en cinisme i el totalitarisme. De moment, només els Maragall i en Mascarell han tingut la dignitat d’estripar el carnet del PSC-PSOE. No sé a que esperen la Geli, la Tura, el Nadal i tots els altres. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!