ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS

A vegades aquest país – i quan parlo d’aquest país està clar que no parlo d’aquell – demostra que té una certa categoria, una certa dignitat, fins i tot una certa elegància. A vegades hom té la sensació que efectivament en podrem fer una cosa que valgui la pena. No dic quelcom excepcional, però sí força arregladet. I infinitament més arregladet que Espanya, segur ( és clar que per a això no cal còrrer gaire, només cito Espanya perquè ara hi som, no per a que em serveixi de punt de referència de res ).

Doncs sí quan en Monago – aquest senyor del PP que ha pactat amb els comunistes per a foragitar el PSOE del poder – ha vingut a Catalunya a afrentar-nos, vexar-nos i donar-nos lliçons; l’home s’ha quedat més sol que la una. No hi han anat ni els del seu partit ( ni els botiflers catalans han volgut sortir a una foto amb ell!) i és una pena que els periodístes hi hagin anat. Si no hi haguèssin anat, jo encara estari més content. Obviament tampoc no hi ha anat cap representant institucional català de primer nivell. Potser algun director general, un cap de departament o un vedell ( o era bidell? ).

Efectivament, jo penso que era molt oportuna la visita del president extremeny i que el més sensat és que la sala haguès estat plena de consellers, regidors, batlles i a primera fila i prenent apunts desesperadament el president de la Generalitat. Perquè Mossèn Monago pot ensenyar moltes coses als polítics catalans. Pot ensenyar com cobrar puntualment de Madrid, pot ensenyar com es fa en època de crisi per a tenir el 70% de la població vivint de les administracions públiques, pot ensenyar com es fa per a cobrar molt més del que pagues i, finalment, pot ensenyar com, vivint de la caritat i/o de l’espoli dels altres,  pots anar de xulo per la vida.

És evident que tot això als catalans ens falla i també que estem parlant de coses molt importants. No és per a prendre-s’ho a broma ni per a fer-ne escarni. És per intentar esdevenir un alumne el més aplicat possible.

I és d’agrair que mestres tant excel.lent vinguin a casa nostra a intentar millorar-nos.

Ara bé, com em dit, resulta que de la visita del president extremeny n’he extret una conclussió que m’ha fet reconciliar-me en part amb els catalans. Perquè, si bé és cert que les nostres institucions no han anat a aprendre com s’ha muntat el miracle extremeny, no deixa de ser menys cert que el president badajocenc, tampoc no ha rebut ni escopinades, ni tomàquets, ni ous, ni tant sols mig insult.

Tots sabem que si el president Mas anès d’excursió a Extremadura seria tractat si fa no fa. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!