ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS

No tinc clar si el Barça ha fet bé al no renovar Abidal. Tapoc ho tindria clar si l’haguès renovat. El Barça, pel que sembla, ha actuat amb la fredor l’un empresari que veu que ja no li pot treure més rendiment a un jugador. I de la mateixa manera que cada any no renova el contracte a diversos jugadors que considera que no han rendit el suficient, no ha volgut fer un cas especial amb Abidal. És a dir, el Barça ha considerat que la lluita d’Abidal contra el càncer no és suficient motiu per renovar-lo, ans al contrari, que representa un perill per tal que no pugui rendir tal com ha de rendir un jugador del primer equip del Barça.

Des de la meva perspectiva el Barça no és essencialment una empresa, ni tant sols un equip de futbol. Per a mi el Barça és bàsicament una escola de valors. És un botó de mostra per educar els catalans, per millorar els catalans. Si algú pensa que estic dient alguna cosa estranya que pensi en la medalla de Sant Jordi per a en Pep Guardiona. O que pensi en el Barça com a eina de ressistència nacional catalana durant el franquisme. O que pensi en l’afusellament del president Sunyol.

Des d’aquest segon punt de vista no haver renovat Abidal ha estat un gran error. Què és el que s’ha ensenyat? Que malgrat que una persona s’esforci molt per vèncer una dificultat immensa al final si qui pot decidir decideix que no serveixes, et foten una potada al cul i llestos. I això és així malgrat que durant tota la temporada s’hagi dit una mil i una vegades que se’t renovaria el contracte. O sigui que a partir d’ara haurem de considerar que la paraula del Barça és paper mullat. Hi ha un principi jurídic sagrat que diu Pacta sunt servanda – cal respectar els pactes – que el Barça no ha respectat.

Li ha valgut la pena al Barça no tenir humanitat ni complir la paraula amb Abidal? Jo crec que no. El Barça ara té menys prestigi que abans d’haver fet aquest mal pas. I, al final, el Barça s’ha construït gràcies al seu prestigi moral i no gràcies al seu prestigi futbolístic, que ha vingut molt després.  Quan el Barça fa aquestes coses no és que no sigui més que un club, és que és menys que un club, perquè als clubs les persones se supoga que s’ajuden i compleixen els compromisos.

I encara més: com és pot justificar la diferència de tracte entre Abidal i Vilanova que ha estat més de mitja temporada fóra? Per què Vilanova té uns privilegis que Abidal no té?

Francament, penso que el Barça s’ha equivocat. Fins i tot a nivell econòmic renovar Abidal per un parell d’anys haguès estat una gran inversió.El Barça és podria presentar al món com un club d’un gran humanisme, digne de dur l’UNICEF a la samarreta. Ara, no. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!