ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS
Bloc de Tomàs-Maria Porta i Calsina
EL DIA D.
Jo crec que tot aquest desplegament de civilització, democràcia i europeitat – i europeisme! – desconcerta a l’èlit espanyola, en especial la madrilenya. Ells tenen una concepció espartana de la política: només creuen en la força. Creuen que els catalans no tenim dret a res perquè ells són més forts que nosaltres. Però els desconcerta molt la nostra estratègia de bons minyons noucentistes i entenien molt millor la dels etarres, que s’assemblava a la seva: que guayi el més fort.
EL DIA D.
Sembla que s’atansa el dia D. Després de la manifestació de l’onze de setembre de l’any passat, el president Mas ha enviat la carta al presidente Rajoy. Tornem a oferir diàleg, tot i tenir molt clar que no n’hi haurà per part d’ells. Però a més de diàleg el president Mas ha posat una data per el referèndum – consulta – el que sigui: setembre del 2014. Si volem fer les coses rodones, hauria de ser el dia 11: 300 anys després.
L’èlit dirigent catalanista vol ser noucentista: creu en Prat de la Riba – d’Ors ( el primer, és clar ) – Pompeu Fabra – Carner com si fos La Bíblia. És allò de fer la feina ben feta. De que tothom ens vegi pulcres i aplicats, treballadors i bons minyons. És l’homo convergentis, el senyor Esteve amb unes gotes d’idealisme que van més enllà de la botiga ( potser perquè a l’època del senyor Esteve l’única pàtria que podien tenir els catalans era la botiga o similars ). Volem ser europeus a la francesa i a la britànica. Cartessians, plens de fair play, esportius etc…
Jo crec que tot aquest desplegament de civilització, democràcia i europeitat – i europeisme! – desconcerta a l’èlit espanyola, en especial la madrilenya. Ells tenen una concepció espartana de la política: només creuen en la força. Creuen que els catalans no tenim dret a res perquè ells són més forts que nosaltres. Però els desconcerta molt la nostra estratègia de bons minyons noucentistes i entenien molt millor la dels etarres, que s’assemblava a la seva: que guayi el més fort.
El govern Mas ha fet més que qualsevol altre govern català per tal que el país sigui independent. Segueix un full de ruta i ja sabem quina serà la pròxima estació política: la consulta – referèndum – com se li vulgui dir el setembre de l’any que ve. Els d’ERC ja diuen que els següents pressupostos que aprobi la Generalitat ja no seran autonòmics. Amen.
Ara si tot això va de debò, sembla que tindrem un any complicadíssim. Un any en el que la Generalitat continuarà fent el seu camí pulcre i escolta devers la independència i en el que Espanya continuarà i reduplicarà les seves males arts. Vidal-Quadras fins i tot va venir a insinuar que Mas podria ser afusellat com Lluís Companys i, de passada, l’autonomia catalana anulada per sempre més. Jo diria que, més que seduir-nos, ens volen acollonir.
No ens queda una altra que fotre el camp correns!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La independència del nostre país no només és un dret, sinó que també és un deure i com a deure és també un repte i una exigència molt seriosa. Si només fos un dret, fàcilment es tornaria pintoresc. Com pintoresc pot arribar a ser l’enraonar en català només per dret, i com pintoresc pot arribar a ser el mantenir una tradició només per dret. Repeteixo: hem incloure, al dret, el deure seriós i avui mateix!, perquè sempre és avui mateix pel que fa a la llengua catalana, pel que fa a les tradicions i pel que fa a la independència de Catalunya…
Bon moment.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!