ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS
Bloc de Tomàs-Maria Porta i Calsina
ANAR AL CONGRÈS ESPANYOL AMB LES NOSTRES PROPOSTES? QUE VINGUIN ELLS AL PARLAMENT DE CATALUNYA!
Jo vaig veure el menyspreu que va patir el Lendakari Ibarretxe quan va anar al congrès dels diputats a explicar el seu projecte de confederació espanyola. Recordo perfectament que ni tant sols no el van debatre, ni tant sols el van admetre a tràmit. El màxim representant del poble basc – que és un dels pobles més antics del món i, per tant, un dels pobles més venerables – va ser tractat com si fos un no ningú. Hi va anar ple de bona fe i d’esperança i va ser humiliat i amb ell va ser humiliat el seu poble.
El que vingué després d’allò fou un pacte entre el PP i el PSOE per fer fora el PNB del poder, a banda de fer fora del Parlament Basc per decret tota l’esquerra independentista. El president d’Euskadi va esdevenir en Patxi López, un individu que sent un menyspreu provincial pel seu país i que mai no ha tingut cap mena d’interès per aprendre euskera, que és una de les llengües de les que tots els europeus ens hauríem de sentir orgullosos.
I què és el que passa ara a Euskadi? Doncs el que passa és que el PNB ha recuperat el poder i que l’esquerra independentista basca s’està menjant el PSOE. S’ha demostrat que, en el fons, ETA perjudicava el independentisme basc. I la tendència és a que d’aquí dos dies els diputats no independentistes al Parlament basc seran quatre gats.
A Catalunya la història ha estat semblant, però no idèntica. Nosaltres no hem patit la humiliació del nostre president al Parlament espanyol, però sí que ens hem vist vexats dia sí i dia també per les institucions espanyoles. I aquí també els partits de l’esquerra independentista cada vegada s’estan cruspint amb més força els votants del PSC-PSOE, fins al punt que ara mateix el PSC-PSOE i IC, que teòricament són federalistes, són avui els que practiquen allò de la puta i la Ramoneta per tal de procurar no perdre bous i esquelles.
Diverses vegades els espanyolistes espanyols li han ofert al president Mas la possibilitat d’anar a ser menyspreat al Parlament espanyol com ho va ser Ibarretxe. Però Mas no és Ibarretxe i els catalans no som bascos. Nosaltres no toleraríem que el nostre president anès a demanar permís a Madrid per a poder esdevenir sobirans. Ja es veu que això és absolutament contradictori en els termes: no pots pretendre arribar a la sobirania fent un acte de vasallatge, com no pots pretendre arribar a la lluna viatjant al centre de la terra, posem per cas.
Ara als espanyols que tant els hi agraden aquestes coses, als espanyols que tenen tanta fama de toreros i de legionaris jo els proposaria que el valent del seu president ( el president que s’amaga darrera d’una pantalla per a fer una roda de premsa i que no accepta preguntes ) vingui al Parlament de Catalunya a donar-nos explicacions. Potser convenceria a algú. Potser, si més no, li aplaudiríem el coratge polític.
Però em temo que no vindrà. Espanya i el seu president ens tenen por. Moltíssima més de la que nosaltres ens pensem.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tant de bo en Mas tingui el valor de dir No! quan el cridin a files a Madrid abans d’accedir a la consulta (que no a la independència, ja que no és capaç de pronunciar aquesta paraula).
Però no crec que ho eviti. Ja hi ha anat d’amagat, per evitar que ho critiquéssim.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!