ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS

Bloc de Tomàs-Maria Porta i Calsina

8 d'agost de 2013
Sense categoria
8 comentaris

ALICIA, NINGÚ ES MÉS CATALÀ QUE TU. NOMÉS ELS PAKISTANESOS, POTSER.

Seguint aquesta lògica – que és una mica estranya, tot s’ha de dir i poc defensada arreu del planeta – resultaria que els més catalans de tots serien els que haurien vingut amb més dificultats i de més lluny. Així, en la puntuació de catalanitat, una persona que haguès vingut en pastera tindria 10 punts, igual que una persona que hagués vingut del Pakistan o de Bangladesh. Qui hagi vingut en avió o en tren o en cotxe o en vaixell tindria només set punts. I si ha vingut de la costa del nord-africana només sis. Si ve de la resta d’Occident, cinc. Si ve d’Europa, quatre. Si ve de la Unió Europea, tres. I si ve de l’Estat espanyol, dos. Si ve dels mal anomenats Països Catalans, un i gràcies.

El president Mas li diu a l’Alicia que no entén com, sent presidenta d’un partit català, no defensa els interessos econòmics de Catalunya. I l’Alicia li contesta al president que ella és tant o més catalana que el president i que no accepta que ningú li doni lliçons de catalanitat.

No sé com el president Mas pot dir que el PP és un partit català quan resulta que no ho és. El PP és un partit que té la seu central a Madrid i sucursals arreu de l’estat espanyol. Partits catalans són aquells que tenen la seu a Catalunya. En aquest sentit, merament descriptiu, Ciutadans és un partit català i el PP no. Però, és clar, el president no li pot dir a l’Alicia aquestes coses perquè encara es rebotaria més. La veritat irrita.

El que em crida l’atenció és la resposta de l’Alicia: com un català pot ser més català que un altre català? Com es poden donar lliçons de catalanitat? Què és la catalanitat?

Jo diria que la catalanitat és allò que és específicament català i no d’un altre lloc. Per exemple, el pa amb tomàquet és català i els canalons, no, cosa que vol dir que no es mengin a Catalunya, igual que els spaguetti, les pizzes, el gazpacho o la llet – que es universal, crec -.

Donar lliçons de catalanitat voldria dir donar lliçons d’aquells temes que són específicament catalans i, ben mirat, la senyora Alicia no en necessita, tot i que amb la llengua catalana – que és una de les peces essencials de la catalanitat – ella la veritat és que juga a fer la puta i la ramoneta. I sovint, molt més la puta. Encara que no hagi de rebre lliçons de catalanitat de ningú, a l’Alicia li molesta que a aquest país es parli català, amb el bé que ens entendríem tots si només parlèssim espanyol, oi?

Ara el tema que per a mi és espectacular de debò és quan l’Alicia es tant o més catalana que el president Mas. Coi això és interessant. Com s’ho fa l’Alicia per ser més catalana que ningú? Què s’ha de fer per arribar a aquestes essències de catalanitat? On donen els diplomes? Com es transformen les ànimes?

El discurs que solen fer els catalans – immigrants espanyols – espanyolistes – anticatalanistes és que ells són més catalans que nosaltres, els indígenes, perquè així com nosaltres hem nascut aquí i la nostra família és d’aquí, ells vàren triar venir a aquesta terra i, per tant, allò que en nosaltres és un fet natural en ells és un acte de voluntat ( es veu que voler quedar-se no serveix tant com voler venir ).

Seguint aquesta lògica – que és una mica estranya, tot s’ha de dir i poc defensada arreu del planeta – resultaria que els més catalans de tots serien els que haurien vingut amb més dificultats i de més lluny. Així, en la puntuació de catalanitat, una persona que haguès vingut en pastera tindria 10 punts, igual que una persona que hagués vingut del Pakistan o de Bangladesh. Qui hagi vingut en avió o en tren o en cotxe o en vaixell tindria només set punts. I si ha vingut de la costa del nord-africana només sis. Si ve de la resta d’Occident, cinc. Si ve d’Europa, quatre. Si ve de la Unió Europea, tres. I si ve de l’Estat espanyol, dos. Si ve dels mal anomenats Països Catalans, un i gràcies.

Així ens trobem que els catalans més catalans de tots no són els de la Garrotxa, Osona o el Lluçanès, la Marina Alta o Manacor, sinó que són els bengalís que viuen amb penes i treballs a casa nostra.

Reconec que és una manera interessant de mirar-ho i que, en el fons, fins i tot em convenç. Només que si això és així a aquests catalans tant catalans no sembla que els tractem massa bé. No sembla que la seva catalanitat sublim els hi serveixi de gaire cosa, igual que als catalans indígenes, que només ens serveix per a pagar i per a que decideixin des de Madrid allò que és important.

  1. Si algú es té per més català que un altre, que sigui més servidor dels altres! I que foti el fotut favor d’enaraonar en català, arreu on vagi, i amb voluntat de goig! I que recordi sobretot que no es pot jugar amb l’idioma català perquè és fet a imatge i semblança dels catalans; que recordi que atemptar contra la llengua catalana, ni que sigui un instant, és atemptar contra els catalans i llur cultura.

    Fem que la traça del nostre idioma -el català- no sigui una traça tan lleugera que costi de reconèixer. Estimem-lo, si us plau! Perquè si l’estimem la nostra descendència no s’alçarà en misèria cultural.

    Prou d’estúpids protocols per quedar bé amb qui sigui o ens convingui; cap altre idioma en terres catalanes no compta més que el propi idioma català. 

    Visca la llengua catalana ben VIVA! I QUE SURGEIXI D’UNA PUNYETERA VEGADA LA SEVA LLUM.

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!    

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!