Obrint Pas: Diari d'una gira

El concert d’avui és tot un repte. Un acústic que havia de ser en xicotet format però que finalment s’ha convertit en una gran festa. Hi ha 1.000 entrades anticipades venudes. Estem nerviosos, mol nerviosos, però també infinitament contents de tocar a Benimaclet, el nostre barri que abans era poble de la ciutat València.

Benimaclet significa molt per al grup. Alguns de nosaltres hi vivim. Altres ens hem passat mitja vida als seus carrers. El casc antic, el primer Terra, el segon Terra, el Glop de tota la vida, la vida als pisos d’estudiants, l’horta amenaçada, l’antic Amagatall ara anomenat en Pink. Molts anys de records i batalles que s’acumulen en aquests carrers.

Avui actuarem al pati de l’escola pública Pare Català, en el concert que organitza Benimaclet Viu en motiu de les Trobades de les escoles en valencià de la ciutat que enguany se celebraren al barri. Benimaclet viu és un exponent de l’emergència que està experimenant el barri: les escoles públiques Carles Salvador i Pare Català, les respectives AMPA, l’institut de secundària, l’Associació de Veïns, l’Assemblea de Veïns i el centre social Terra en una plataforma en defensa de la cultura, la llengua i la vitalitat d’aquest tros de ciutat amb identitat pròpia. Tots ells s’han bolcat en aquest concert. Dóna gust veure com la major part del públic són veïns i veïnes del barri. Molts, joves i adolescents però, també, les mares i els pares que els han donat vida.

Comencem a tocar les caçons d’ahir i d’avui en format nu. La gent crida. A la fi, prop de 2.000 persones han desbordat l’escola. Nosaltres ens intentem contenir fins que puja a l’escenari Pep Gimeno ‘Botifarra’. Tots somriem de felicitat. Aquest home ens la regala amb la seua presència. Fem la ‘Malaguenya de Barxeta’ i ‘Camins’. Després pugen dolçainers. Són d’Alboraia i Benimaclet. Amb ells interpretem ‘No tingues por’ i ‘La Muixeranga’. Abans d’acabar, però, un detall que aborrona. Uns xiquets prenen l’escenari amb una pancarta ‘Som un poble. Tenim una llengua’. Ells són el motiu d’aquest concert. La confiança que molts i moltes ens rellevaran. L’esperança que, amb elles i ells, algun dia aconseguirem guanyar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!