FIBRA SENSIBLE

Bocins i retalls de la vida que estimo

La bola de foc

0

” (…) encara que li encanta nedar, la mare no l’acompanya mai als aiguamolls. Diu que no té temps. Sempre està molt ocupada arreglant el niu o cuidant els germanets. I mentre hi pensa, l’ànec recorda els crits d’aquella tarda i nota una cremor que li puja per la gola com si fos una enorme, pesada i roent bola de foc.

Crac, crac, crac! Crac, crac, crac!

Trepitja rabiosament les fulles seques amb les potes palmejades. S’hi està una bona estona però la maleïda bola de foc continua a la gola.

(…)

Es capbussa i neda amunt i avall. L’aigua és refrescant i deliciosa!

Llisca elegant per la superfície movent amb ritme les potetes, com si ballés. Tanca els ulls i es concentra en el so del xipolleig: xip-xap, sembla una música suau que el fa sentir meravellosament bé. Com li agrada nedar!

Mica en mica s’oblida de l’empipada. Sap que la bola de foc encara hi és però s’ha fet molt, molt petita.”

Noemí Mundet (fragment de La bola de foc, 2013, conte infantil)

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Volar és meravellós

0

“Saps què, fill? Volar és meravellós. Només has d’esperar una bona brisa, tancar els ulls, estendre les ales i confiar en tu mateix.

– Saltaràs amb mi, mare?

– No em mouré del teu costat- diu ella picant l’ullet.”

 

Noemí Mundet (fragment de TiM, 2012, conte infantil)

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari