Músics a Palestina

Són les 8,30 h del matí
i sona el despertador al International Friends Guest House. La llum
i la xafogor d’aquests dies ja es fa notar en l’habitació i poc a
poc la casa torna a la rutina de tots els matins. Torns per a entrar
al bany, alguna cosa ràpida per menjar, i tots corrent per les
empinades escales que creuen el jardí de la casa fins arribar al
carrer. Avui tenim una cita amb
els membres de Human Supporters Asociation, ens han convidat a anar
junt amb tots els xiquets amb
qui treballen a passar el matí al riu.

Ben bé no sabíem el que
ens trobaríem, així que ha sigut ben curiosa aquesta visita. Hem
eixit de Nablus i ens hem dirigit cap a les muntanyes. Després de
mitja hora de camí amb un autobús carregat de xiquets i xiquetes
palestins amb els seus flotadors hem divisat el riu Al-Badan. La
nostra sorpresa ha sigut quan en baixar ens hem adonat que es
tractava d’una mena de parc aquàtic. No voldria que pensareu en un
parc com un del que ens podem trobar per les nostres terres ja que
per aquí l’aigua és un bé molt escàs i
motiu de disputa entre israelians i palestins. Al voltant
d’aquest tram del riu han construït com un jardí amb xiringuitos on
el més sorprenent és que les taules estan dins de l’aigua del riu
sota l’ombra de l’abundant vegetació que existeix en aquest punt. A
més a més hi havia una piscina d’aigua molt fresca, com acabada
d’eixir de sota terra, on hem pogut nadar i relaxar-nos durant un
moment. Tot seguit, cap al migdia, ens hem acomiadat dels nostres
companys i hem pillat els taxis de tornada a la ciutat. Encara havíem
d’ultimar els preparatius del concert de la vesprada.

En arribar a la ciutat,
abans d’anar a la casa, ens dividim en grups. Uns s’encarreguen
d’anar a comprar per a fer el dinar, uns altres anem a canviar euros
per shekels i Pau (Guillamino) i Rodrigo Atv assumeixen la
responsabilitat d’anar a la ràdio Tarik Al-Mahaba on ens volen fer
una entrevista. Han quedat contents amb l’entrevista i sembla que
els membres del programa també estaven molt entusiasmats amb la
visita dels nostres companys, fins i tot ens han comentat que els
locutors i tècnics ballaven al ritme de “Cassalla Paradise”. No
ens ha quedat clar si realment sabien que és això de la cassalla
que repeteix insistentment la tornada de la cançó perquè sinó
hagueren flipat.

Cap a les tres ens
trobem tots a la casa. Joan Atv havia preparat un arròs blanc amb
tomaca i ous fregits i de postres l’Ashraf ha portat Kenafa, un dolç
típic palestí. En acabar tots correm a fer la migdiada. A les 5.00
torna a sonar el despertador a la casa, ara ja hem d’anar fent camí
cap al parc on al vespre farem el concert.

El concert el fem en un
amfiteatre enmig del parc. Se suposa que es d’origen romà encara que
aparentment no sembla que quede res d’original. En arribar ens trobem
amb els tècnics de l’equip de so i l’escàs però suficient material
amb el què compten. De seguida ens posem en marxa per tal
d’organitzar-nos i acordar com ho faríem. Decidim fer dos temes per
banda per a què en funció del temps que disposem tornar a repetir
el mateix ordre. Així que poc a abans de l’oració de les 19.00
hores acabem les proves i ens retirem a un costat de l’escenari.

A hores d’ara ja es
respira l’ambient de concert en el recinte. Tot i els dubtes que en
un principi ens havíem creat la resposta de la gent de Nablus ha
sigut molt bona. El nostre pas per la ciutat es fa notar. Han vingut
molts dels músics que hem conegut durant el viatge així com
internacionals de diferents nacionalitats. A més a més també ha
vingut part de la família de l’Ashraf. Així que tot pintava molt
bé. Comencem el concert i tot va sobre rodes. L’experiència dels
últims bolos junt amb totes les hores que hem passat junts fan que
sobre l’escenari es cree un ambient especial que creem que vam
aconseguir transmetre a la gent.

En acabar decidim anar a
sopar junt amb els familiars de l’Ashraf i altres col·legues com a
festa de comiat.

Ens aproximem al final
de la brigada. Ara veiem les coses d’una altra manera. Tot ha canviat
molt des del dia que aterràrem a Tel-Aviv després de gairebé 24 h
de viatge i ens dirigirem cap a aquesta ciutat. Tot
i els primers moments d’incertesa produïts pel viatge, poc a poc ens
hem anat fent als carrers de Nablus i a la seva gent amb l’ajuda
inestimable de l’Ashraf i el Joujou Bolues. Hem sentit la seva
proximitat des del primer moment i ens han facilitat molt la nostra
integració en aquest mon que coneixíem per referències externes i
que ara coneixem de primera mà.

Te
n’adones que sota el núvol de tempesta carregat de llamps i trons
creat per Occident que ens impedeix veure els nostres veïns de
l’altra banda del mar, existeix una realitat molt propera. Està clar
que hi ha massa causes al món per a lluitar per totes elles, però
aquesta que presenciem ara és una vergonya perquè ocorre en un país
suposadament democràtic i respectat (o temut) públicament per
Occident.

Una
abraçada ben forta a tota la gent que ens esteu seguint.

SALUT
I FORÇA.

Pere Joan Pons

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!