És mala feina això de policia. No donen l’abast. Sempre han de complir instruccions i moltes vegades, quan estan en el cacau, no saben amb qui se les heuen. Normalment, en aldarulls, sempre tenen al davant el jovent perquè els avis encara dormen o seuen en un banc de la Rambla.
Aquí (parlo en primera persona encara que no ho sembli) mai ens ha agradat gaire massa perquè en la nostra joventut van representar el què van representar i els qui els comandaven eren els qui eren.
Ara, després, ja ha sigut una altra cosa. La nostra consideració ha variat una mica i penso que es podria afirmar que en la majoria de casos estan en el seu lloc complint una funció que, ja al començar, hem dit que era mala feina. Quan han de fer un assalt, naturalment, que segueixen instruccions. El màxim responsable de la policia al nostre país deu ser el senyor Saura que en èpoques pretèrites bé la degué portar al darrera corrent com el vent (a la policia). Jo suposo que el senyor Saura coneix ben bé aquesta qüestió del pla Bolonya i la controvèrsia estudiantil que això ha comportat.
Però bé, aquest matí ha anat com ha anat. Ja ho hem dit . Mala feina. I aquests dies no donen l’abast. Entre la delinqüència comú, que hi és sempre, fins la detenció d’homicides, d’alts càrrecs privats i algún de públic per allò de la corrupció, els serveis de control interior, etc. etc. No acabariem mai la llista de qüestions que passen per les mans dels cossos de policia, que si no m’equivoco
a Catalunya en tenim tres: la policia de l’Estat, els Mossos d’Esquadra i la Policia local. Déu n’hi dó. I encara hi hauríem d’afegir els Vigilant Jurats. Que no sé què deuen jurar.
Tot això m’ha recordat el cinema. El cinema, perquè la policia n’és protagonista en tantes pel·licules. Sembla com si en algun moment no apareix la policia ja no és una bona pel·lícula.
Hi ha dos directors eminents que no sé com s’ho fan però sempre menystenen la policia. Se’n riuen. Sense que, normalment l’espectador se n’adoni. No he pogut esbrinar mai el perquè d’aquesta mania. Quan dic menystenen vull dir que els donen un toc de comicitat, que no l’endevinen mai i
coses d’aquest estil. Sempre queden en segon terme i la majoria de vegades l’espífien.
Un ja ésmort (Alfred Hitchkook) i l’altre (Ethel Cohen) que sempre roda els guions del seu germà el qual alguna participació deu tenir en això que dèiem. Molt subtilment, però la policia no és mai en el seu lloc.
Vagi per davant, o al final que és el mateix, el meu respecte pels membres dels nostres cossos policials que compleixen el seu deure amb l’eficàcia necessària.
Als que no compleixen no.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!