A l'arrecera del Montsec

El bloc de Moisès Martí

4 de març de 2011
Sense categoria
7 comentaris

Independentisme fracturat

Decàleg personal

Perquè l’independentisme és font de fractures internes ?

 

1.     Perquè té els peus de fang.

2.     Perquè es mou encara per sentimentalismes, i desconeix què és el funcionalisme.

3.     Perquè actua per impulsos emocionals, li manca fredor emocional, i no sap gestionar les frustracions.

4.     Perquè és un terreny abonat pels personalismes, i les vedettes.

5.     Perquè no té sentit d’estat.

6.     Perquè viu massa centrat en les estructures partidistes dels propis partits polítics.

7.     Perquè viu instal·lat com bona part de la societat, en el curterminisme, quan circula de nit sempre porta les curtes posades.

8.     Perquè encara no ha entès, que la magnitud del projecte és tal i l’enemic tant malvat, que sense un mínim de sacrifici personal i generositat és impossible assolir objectius.

9.     Perquè com diu el tractat xinès de l’Art de la Guerra (Sun-Tzu), és tant important conèixer l’enemic, com conèixer-se a un mateix, i molta gent no coneix el propi país, ni la seva idiosincràsia.

10.                       I últim, i per mi el més important, per que no disposa de lobbies, el babauisme nostrat es pensa que això ho aconseguirà un partit polític, algú és pensa que el PP i el PSOE són (només) partits polítics ?

El PP sense una estructura econòmico-política-administrativa-mediàtica que va

des de l’Opus Dei fins a Intereconomia, passant pels aparells de l’estat que

controlen des de els serveis secrets fins la hisenda pública, us penseu que sense

aquestes xarxes que actuen com a lobbies podrien fer el mal que fan.

 

  1. Opino que tens raó en tot el que dius. I a més hi afegiria que la societat catalana ha canviat sociologicament: d’un 15% d’independentistes fa menys de 10 anys a entre el 35 i el 40%, ara.  Això s’ha de plasmar a la politica, no pot ser que els representants de l’independentisme siguin els mateixos de sempre, no importen les sigles ERC, SI, manen els independentistes de sempre.
    No entraré en dinamiques de partits perque no hi entenc, però dit d’una altra manera hi ha un 25% més d’independentistes i , en canvi, aquest 25% nou està representat pels dirigents del 15% de tota la vida. La meva conclusió: Fora aquests representants tan d’ERC i SI que s’han mostrat tan ineficients i ineficaços i sàbia nova, si us plau!!! No podem malbaratar aquest 25% de nous independentistes….. Si no es fa aquest canvi, dificilment el nou 25% d’independentistes es sentiran representats.

  2. Espanya és un estat fort i consolidat amb uns símbols nacionals potents i amb tota l’estructura que vulguis, tot i així el problema no és la seva fortalesa. El problema és que nosaltres som molt dèbils, ens han criat porucs i conformistes, hem pactat des de sempre amb les dificultats i ens hem acostumat a aplanar el cap i a riure les gràcies. No aguantem ni cinc minuts de fermesa.

  3. Les teves receptes també valen per l’autonomisme o encara més:

    Funcionalisme a favor d’Espanya.
    Sentit d’estat … de l’estat espanyol! no pas de l’estat que construirem els catalans si ens mantenim ferms en la lluita: “Només es guanyen les batalles que no s’abandonen!”

    No podem mirar la crisi actual de SI amb les “curtes”, com tu dius!

    Algun comentari diu que SI no fa bé les coses, jo crec que sí que les fa bé!

    La Independència de Catalunya s’acosta, no ho dubteu.

    Algun periodista, bastants també han criticat ara l’independentisme dient que els projectes “personalistes” com diuen ells no són viables i fan riure, i ho diuen fent un clar favor del bipartidisme que tan agrada a l’statu quo.

    Temps al temps! i d’ací a no gaire!

    L’Independentisme reeixirà!
    L’Independentisme no té els peus de fang sinó de ferro!

    L’Independentisme reeixirà perquè es basa en la veritat, la determinació i la fermesa.

    L’independentisme i el Poble català separaran el gra de la palla.

    L’esperit i l’anhel de Catalunya vencerà la nostra supeditació a Espanya i França.

    Catalunya, tota, des de Salses a Guardamar esdevindrà independent i confederal: Naturalmment la Confederació dels PPCC !

    Salvador Molins, BIC, CA, SI i ben aviat de l’ANC.

  4. El proble es que som 4 o 104 o 224.404 o 1.204.444 i tots volem saber com el qui en sap mes., que no es precisament el qui fa de ultim 4 o el qui es el qui fa el 1.  Es problema som els 4. Els que ens reunim al bar, al costat de bar, al carrer passejamt i sempre som els 4. Som els 4 o els 1.204.444 que sempre acabem donant toms sobre els que sempre acabem discotin els 4 i els 1.204.444 que som els que som, peró sempre entre nosaltres 4.
    De moment els 4 que som, estem d’acord que cal muntar un xiringuito de 4, per fer fora als 4 que encara som i tenin en comte que els 4 som els que som dels 1.204.444, tenim la poca vergonya, de dir el que hem der els 4 per a que vinguin els 1.204.444 per a donar la rao als que son 4.
    Que vull dir amb tot aquest enrrenou..? .doncs que cal sortir al carrer, escoltar i veure que som 1.204.444 avui i que demá podem i cal que siguem al menys 3.204.444 per deixar-nos de preguntar sempre per que dels 4 que sempre i som,  no vam ser prous per fer de Catalunya un estat lliure. Casum dena semblem BORBONS..endogamics.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!