Des del balcó estant
El Bloc d'en Pep Vinyals
GLR
En la Mort de Gregorio López Raimundo.
Ahir vaig anar a veure la pel·lícula "Las 13 Rosas", d’Emilio Martínez-Lázaro i crec que el film és important perquè permet que no s’oblidin determinats fets. Que hi hagué una dictadura cruel i torturadora que va afusellar gent per motius polítics de guerra fins a finals dels 40, que seguí torturant, empresonant i afusellant gent d’esquerra, comunistes i anarquistes, que vivien i lluitaven en la clandestinitat. D’aquests, una icona -com se’n diu ara!- un exemple, un personatge de la història col·lectiva recent, n’era precisament, Gregorio López Raimundo, estiguessis o no d’acord amb la seva ideologia o amb les seves opcions dins de El Partit.
Potser sigui una mica tòpic posar AVUI aquesta lletra, però la figura del desaparegut ‘Gregorio’ s’ho mereix.
Per sempre, company.
(Raimon)
Alerta vius, jo sé que si caiguesses
tants anys, molts anys, massa anys et demanaven.
Entre els sorolls dels cotxes, del carrer
i de la gent que atrafegada passa,
he vist molt clar que són molts els que lluiten
i que com tu calladament treballen.
T’he conegut sempre igual com ara,
els cabells blancs, la bondat a la cara,
els llavis fins dibuixant un somriure
d’amic, company, conscient del perill.
Sense parlar m’has dit "tot va creixent",
lluita d’avui pel demà viu i lliure,
que es va forjant aquests dies terribles,
temps aquests temps de tantes ignoràncies.
No m’he girat mentre serè em creuaves,
he sentit fort un gran orgull molt d’home,
no em trobe sol, company, no et trobes sol
i en som molts més dels que ells volen i diuen.
Aquest meu cant és teu, l’he volgut nostre;
aquest meu cant és teu, l’he volgut nostre.
Alerta vius, jo sé que si caiguesses
tants anys, molts anys, massa anys et demanaven.
T’he conegut sempre igual com ara.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!