Aquesta nit debuto com a tertulià al programa
Catalunya Nit, un informatiu d’actualitat política que dirigeix i presenta
Lluís Urpí (foto) com a
novetat en el quinzè aniversari de
Catalunya Informació. El programa, d’11 a 12 de la nit, pretén donar sortida a "nous tertulians". Periodistes que normalment no apareixem en cap tertúlia radiofònica. La franja horària, l’emissora i el to del programa segurament permetran defugir del tertulià típic que tot ho sap i opina de tot. Accepto la invitació que em fa Urpí amb l’únic compromís que puc assumir: honestedat. No penso parlar d’allò que no sàpiga o d’allò de què no tingui opinió formada. Intentaré defugir de parlar per parlar.
És un bon programa per debutar, Saül. En Lluís Urpí em sembla un bon professional i honest, almenys això transmetia quan feia el Catalunya Matí. Està bé que contribueixis a renovar tertulies, perquè al país hi ha un star-system de tertulians que en viuen i arreu es repeteixen veus i discursos A veure què tal. Sort.
Doncs a veure si fots una mica de canya que les tertúlies del matí podrien aborrir un elefant
Saül i lectors,
Heu vist el pseudodebat
de L’Âgora sobre Tarradellas? Vergonyós! D’antuvi, tots els convidats, menys
un, representaven matisos _dins_ el tarradellisme: en Josep Fornas,
tarradellista abrandat de tota la vida; Sánchez Terán; l’Espasa del PSUC, que
ha estat fins i tot més obtús del que ja ens tenia acostumats (fins a l’extrem
de fer, a aquestes alçades!, un panegíric de la Constitució espanyola del 78 i
de l’estatut principatí… de Sau!). L’única excepció, relativa, l’historiador
Solé i Sabaté, suaument crític, tan sols. Feia ben bé l’efecte d’un programa de
deu anys enrere, quan tot era intocable i només existia la història oficial del
règim. Atesa la forçada obertura de marcs esdevinguda els darrers anys,
¿assistim a una involució historiogràfica de mans de TV3? Podria confirmar-ho
la bibliografia final, amb un cas escandalós: citen històries generals de la Transició,
una biografia de Suárez, dues hagiografies tarradellistes actualment al mercat
(una de les quals obra del “demócrata de toda la vida” don Carlos Sentís);
citen, fins i tot, llibres descatalogats d’escassa pertinència; però “obliden”
el llibre de Josep Benet _El president Tarradellas en els seus textos_, és a
dir, l’obra més rellevant per al que es tractava. Si això no és un cas escandalós
de cen-su-ra política desvergonyida, ja em direu… D’altra banda, ¿és
estadísticament possible que entre les intervencions dels expectadors n’hi hagi
hagut tan poques que denunciessin Tarradellas des de l’angle de la dignitat
nacional? Per no parlar del final de festa, amb repetició d’un documental
oficialista al màxim a què es noten massa els anys…
Plantejo aquesta
alarma al teu bloc, Saül, perquè aquest sí que és una àgora per a gent
mínimament crítica amb les rodes de molí hispano-psoeres.
Espero que vagi bé aquest primer dia. http://www.ulldepoll.cat (Bases, alers i pivots d’ERC – La porra del Barça, Poema d’Ezra Pound i crítica de cinema)
quant paguen?
PD : un acudit dolent no provoca riure, ans vergonya aliena.