Saül Gordillo www.saul.cat

Llegia ahir a la portada d’El País: "Independentistas radicales intentaron reventar ayer un mitin del PP en Martorell (Barcelona)…" I així tants i tants altres mitjans de comunicació, d’aquí i d’allà, que no han trigat ni un segon a criminalitzar l’independentisme. Recurs fàcil. Veus uns peluts que intenten rebentar un acte del PP i què fas? Doncs penjar-li la llufa a l’independentisme. Però vés quina cosa! Resulta que l’endemà de l’escridassada a Ángel Acebes i Josep Piqué hem sabut que entre els intolerants, o els "feixistes" que diria Pasqual Maragall, hi figuren càrrecs locals del partit socialista. Òstia, nano. I ara què? El primer secretari a Martorell de les Joventuts Socialistes, Jordi López Forn, és el cap de turc. El candidat a la Presidència de la Generalitat pel PSC, José Montilla, enèrgic, no s’ho podia permetre, i l’ha expulsat. Al carrer. El primer secretari de la JSC, Raül Moreno, ha hagut d’escriure l’anotació d’urgència Ataque al Partido Popular en Martorell.

A Informativos Telecinco i El Mundo trobareu els vídeos dels incidents, on precisament hi eren també fins a tres regidors socialistes de Martorell. Jo només comprenc la presència de l’edil de Governació. Els altres dos crec que estaven al lloc equivocat en un moment inoportú. Però la qüestió és que el militant socialista de 18 anys és qui s’ha carregat les culpes.

Qui no pagarà amb cap dimissió ni expulsió ni expedient disciplinari ni res de res és el secretari d’organització del PP a Catalunya, cap de llista a Badalona i portaveu a la Diputació de Barcelona Xavier Garcia Albiol, que en aquest vídeo de Telecinco apareix agredint un dels joves que escridassava Acebes, Piqué i companyia. Un Albiol desafiant (medeix dos metres la criatura) dóna un cop de puny a un dels manifestants (moment que recull la imatge). I llavors entra cap a l’interior del local on se celebrava el míting del PP com si res no hagués passat. El Periódico va a la caçera d’Albiol amb l’editorial D’agredit a agressor, mentre l’Avui opta per Uns fets injustificables i reiteratius. La Vanguarda fa el clàssic No a les intolerantes. El Punt editorialitza amb Inicidents deplorables a Martorell.

L’episodi de Martorell no és el primer, per desgràcia. El victimisme i el protagonisme donen ales als conservadors, a qui totes les enquestes [també aquesta d’El Periódico] pronostiquen una pèrdua de fins a tres escons. Tothom ho condemna, però els de sempre se n’aprofiten. [Toni Dalmau: Fent el joc al PP]

No cal que deixi escrit que em repugnen els incidents, les agressions físiques o verbals. En democràcia, cal respectar la llibertat d’expressió. Però cal, sobretot, ser una mica intel·ligents i no donar motius amb cassolades, escridassades, sacsejades i llençament d’objectes per dibuixar la imatge d’una Catalunya intolerant [Juan Varela: Triunfo de la intolerancia] on les llibertats estan en perill. Distorsionar la realitat, i més si l’ajuden amb relliscades monumentals com la de la cimera europea d’habitatge [La foto que volien evitar], per equiparar el Principat amb les pitjors èpoques de kale borroka i violència a Euskadi. Llegiu, si no, el bloc del diputat català del PP al Congrés Jorge Moragas: Por la libertad en Cataluña

Durant la campanya pel referèndum de l’Estatut ja es van produir episodis com aquest. Aquestes són les anotacions que vaig escriure llavors. La més polèmica va ser la primera que relaciono, amb una trentena de comentaris en el seu moment:

[La peixatera demòcrata i el maulet nazi]

[El PSC utilitza el PP contra ERC i mata dos ocells d’un tret]

[L’efecte boomerang d’un "sí" triomfalista]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!