Prendre la paraula

Falta una setmana perquè Tarragona aculli la beatificació massiva de los “mártires del siglo XX en España” i esdevingui seu de la caspa nacionalcatolicista, del feixisme i de l’església colpista, i des de l’Arquebisbat, Jaume Pujol, conegut per les seves afirmacions masclistes i homòfobes (un home com Déu mana, vaja), afirma que “les beatificacions del 13 d’octubre no van contra ningú”. Molt bé. L’església catòlica té tot el dret de beatificar a qui els doni la gana, però nosaltres tenim tot el dret de denunciar que impliquen aquestes beatificacions en el context actual. (Continua)

Aquestes beatificacions estan impulsades per la mateixa església que va donar suport al cop d’estat feixista del 36, gràcies al qual aquesta va gaudir, i segueix fent-ho avui, de grans privilegis econòmics. Tant és si les persones a qui beatificaran van morir el 1936 o abans. La Ley de Amnistía aprovada l’octubre de 1977 va permetre que la fal·làcia de la transició servís per a canviar-ho tot perquè res no canviés, i per a construir un mur d’ignorància i oblit de tots els assassinats comesos pel règim franquista, xifra que encara avui no està clara, però que supera el centenar de milers de persones arreu de l’Estat espanyol. Per tant, un acte d’aquestes característiques, en un estat en el que la gran majoria de persones assassinades segueixen a les cunetes i a les fosses comunes, i no s’ha condemnat el franquisme ni jutjat els seus responsables, és, com a mínim, un insult a la memòria de totes les persones assassinades, desaparegudes i robades a mans d’aquest règim.

No comprenc per què el senyor Ballesteros i el conjunt de PSC-PSOE permet un acte d’aquest tipus a la nostra ciutat, a més al Complex Educatiu, on encara romanen símbols franquistes. D’una banda, el PSOE es vanagloria de donar suport per a la recuperació de la memòria històrica i, d’altra banda, acull amb els braços oberts a la mateixa institució que va assassinar els seus. Entre aquests, el meu besavi, alcalde socialista d’un poblet extremeny. A la CUP i a moltes altres organitzacions ens hauria agradat preguntar-li-ho al ple previst per al 30 de setembre, però el nostre alcalde, seguint amb la seva mostra de transparència i participació s’ho ha manegat perquè no siguin possibles ni les preguntes ni les mocions. Haurem d’esperar per a conèixer, a més, la despesa pública que comportarà aquest esdeveniment.

Tampoc comprenc el paper de Forns i CiU, si és que en juga cap a la nostra ciutat. Convergència s’erigeix com l’avantguarda de l’independentisme autonòmic, de la mà del Masies, que porta l’estelada i la tisora com un torero amb la capa que amaga l’espasa, i és incapaç de dir res sobre la crida espanyolista que representen les beatificacions. No és casualitat que aquestes s’hagin avançat del 27 d’octubre al cap de setmana de la Hispanidad, del dia de la raza, com es deia abans. Com tampoc no és casualitat que se celebrin a Catalunya, malgrat ho justifiquin per la “tradició martirial” de la nostra ciutat. La Conferencia ha decidit que no es permetrà l’entrada de pancartes i banderes al recinte de les beatificacions; probablement se’ls veuria el llautó entre tanta estanquera amb l’aligot. I que ningú tergiversi les meves paraules: el problema no és que vinguin persones d’arreu de l’estat espanyol a Tarragona, sinó que es faci literalment una crida per a defensar “la hispanidad de Cataluña” ofertada en forma de pack amb les beatificacions.

En canvi, és comprensible que l’Ale estigui feliç com un anís: Tarragona serà la capital de la caspa que defensa l’homofòbia i el masclisme! Segur que argumenta que aquest acte deixarà molts diners a la ciutat i, és clar, els diners ho compren tot! Un bon liberal, si convé, es ven a sa mare!

Aquell cap de setmana, però, trobareu una resposta. D’aquells i aquelles que no hem caigut en l’amnèsia, que tenim memòria i que, alhora, volem ser lliures. I som molts i moltes les qui volem la llibertat del nostre poble, de les nostres vides i dels nostres cossos!