El Mont
No és el món
El sobiranisme creix
España ho sap, i tots els estudis sobre intenció de vot en les properes eleccions així ho reflecteixen. Malgrat que SI quedi fora per no comptar aquest cop amb l’efecte Laporta, i les CUP no hagin entés que no tenen lloc més enllà del món municipal.
El nacionalisme espanyol a catalunya es ………………
Catalunya serà el que els catalans decidim i ja ningú ho pot parar. Bé, tret que un cop més ens passin per les armes. Però sortosament ja no som al segle XVII, ni al XIX ni al XX.
El 26 N el nostre futur nacional encetarà un nou camí, i España també. Malgrat encara facin veure que no ho tenen clar. Empescats en un espiral de despropòsits contra Catalunya i els catalans que no farà res més que alimentar la seva frustració.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
S’hi pot anar així, cap un estat català independent, cap a una Catalunya plena?
S’hi pot anar fent bestieses i ziga-zagues per a incauts, entabanant a la gent i rebaixant contínuament? O bé hem de ser seriosos, intel·ligents, assenyats i hem d’apostar per un país millor, homologat amb els millors, un país lliure, ple, just, equilibrat, amb una llengua oficial única -no cal dir que ha de ser el català- i l’hem de deixar apunt per poder ser el millor país sota la capa del cel. A veure si al final resultarà que el procés d’independència l’hauran de conduir aquella gent que ni es van dignar a anar a la Manifestació de l’11 de setembre del 2012, i no es van quedar a casa per mandra o per feina sinó perquè no hi creien.
O sigui podem confiar un dels moments més importants de la nostra història en els que fins fa quatre dies no hi creien? Quina mena de procés volem fer, quina mena de país volem, capitanejant-lo els que han estat sempre fins ara enemics de la Independència, i que encara mostren profunda al·lèrgia envers aquesta paraula, la paraula més digne d’estats com els EEUU, Suècia, Finlàndia, Àustria, Suïssa, i tots els estats del món!
Ningú que tingui dos dits de front encarregarà la preparació de la llibertat nacional amb ningú que no hi cregui o hagi demostrat el seu compromís veritable de portar, si o si, el seu país a la Independència. I que ara hi creuen per interès electoral.
Un estat amb plenes atribucions homologat als estats més avançats en sobirania, justícia i drets socials.
Aquest ha d’ésser el nostre posicionament: no volem que ningú ens doni garsa per perdiu, ni convergència, ni esquerra, ni solidaritat, ni ningú! No ho volem de cap manera!
A més, els partits catalans actuals no tenen tota la legitimitat per emprendre sols un procés constituent, ja que han nascut i han sigut votats sota lleis estrangeres i fetes sota pressió militar i pressió colonitzadora. Aquests partits calculadament ambigus, nascuts, crescuts i mantinguts sota lleis espanyoles, sense una declaració de ruptura no valen! no valen per a construir l’estat català independent! no tenen la legitimitat necessària, per tant després de la ruptura, abans de fer res caldran noves eleccions per a obtenir uns partits legitimats.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció”
S’hi pot anar així, cap un estat català independent, cap a una Catalunya plena?
S’hi pot anar fent bestieses i ziga-zagues per a incauts, entabanant a la gent i rebaixant contínuament? O bé hem de ser seriosos, intel·ligents, assenyats i hem d’apostar per un país millor, homologat amb els millors, un país lliure, ple, just, equilibrat, amb una llengua oficial única -no cal dir que ha de ser el català- i l’hem de deixar apunt per poder ser el millor país sota la capa del cel. A veure si al final resultarà que el procés d’independència l’hauran de conduir aquella gent que ni es van dignar a anar a la Manifestació de l’11 de setembre del 2012, i no es van quedar a casa per mandra o per feina sinó perquè no hi creien.
O sigui podem confiar un dels moments més importants de la nostra història en els que fins fa quatre dies no hi creien? Quina mena de procés volem fer, quina mena de país volem, capitanejant-lo els que han estat sempre fins ara enemics de la Independència, i que encara mostren profunda al·lèrgia envers aquesta paraula, la paraula més digne d’estats com els EEUU, Suècia, Finlàndia, Àustria, Suïssa, i tots els estats del món!
Ningú que tingui dos dits de front encarregarà la preparació de la llibertat nacional amb ningú que no hi cregui o hagi demostrat el seu compromís veritable de portar, si o si, el seu país a la Independència. I que ara hi creuen per interès electoral.
Un estat amb plenes atribucions homologat als estats més avançats en sobirania, justícia i drets socials.
Aquest ha d’ésser el nostre posicionament: no volem que ningú ens doni garsa per perdiu, ni convergència, ni esquerra, ni solidaritat, ni ningú! No ho volem de cap manera!
A més, els partits catalans actuals no tenen tota la legitimitat per emprendre sols un procés constituent, ja que han nascut i han sigut votats sota lleis estrangeres i fetes sota pressió militar i pressió colonitzadora. Aquests partits calculadament ambigus, nascuts, crescuts i mantinguts sota lleis espanyoles, sense una declaració de ruptura no valen! no valen per a construir l’estat català independent! no tenen la legitimitat necessària, per tant després de la ruptura, abans de fer res caldran noves eleccions per a obtenir uns partits legitimats.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció”