BARRICADES MYSTERIOUS
Nous travaillons dans les tenèbres.
Henry James
[Nota trobada en un antic comentari de Tòxic que s’acorda perfectament amb el meu estat d’ànim]
Venetia diu:
«El llenguatge tenyeix el llavis com les mores dels esbatzers.»
Venetia somriu i amolla:
«Belette té totes les sensualitats que
Charles
ha caçat al vol en els seus dibuixos de Nova York. La sensualitat dels
trajectes. La sensualitat de les observacions. La sensualitat dels
contactes. La sensualitat de contemplar la mort sense cap esglai.
La sensualitat de veure l’altre.
La sensualitat del renéixer.»
Els llavis, forts d’escarlata, de Venetia dins la llum matinal de Son Asgard són com un suplici lent.
Charles la pinta en el seu estudi dels porxos de la part més antiga de la possessió.
El Recordador d’Aràlia mira l’espectacle d’un pintor i una model.
Pensa en els temps d’abans de l’amor, molt més intensos que l’amor mateix.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
la terra vermella al pas de cada ser
corrent per arribar a la línia blava
m’he empuntegat i se m’ha obert el llavi
recordes?, fa el Bruno
amb la mà ben tacada de vermell ha recercat l’origen
de la nafra i en la roca aguda hi ha deixat el palmell
si ho contemplava o si simplement ho pensava
no ho sé
però quan jo he deixat també la meva sang ditada a la roca
i he dit: desmentim-nos
m’ha ferit la berla de nou i ens hem posat a pintar
la sang és la resurrecció!
és l’inici!
és el poema que s’enceta amb una lectura apassionada!
El veus de rampellada, i diries que du la bruta. L’esguardes millor i posaries messisons per una emprenyadura de ca de bou. Li prens la mirada i veus com un insuportable desassossec li buida els ulls i li arena el llagrimer: no pot ni sap acoconar el desfici de l’amic que agonitza amb un fil ronc de veu allà dalt, a Caubet, entre garrigues pulmonars. Caubet és Blai, sí, i per tant fermesa i vers ver; i també cavorca voraç que embena, que silencia, que fa anar la vida de gambirot…