Miquel Roman

Nou Barris (Barcelona)

18 de novembre de 2007
1 comentari

Un cop més al Camí

Aquest diumenge començo uns dies, pocs, de vacances. Fins el dia 26. Aprofitaré per agafar un cop més la motxilla i perseverar en el meu projecte de fer el Camí de Sant Jaume de Barcelona a Santiago de Compostela.

Desgraciadament mai tinc el temps que el meu cos necessitaria per a fer aquest trajecte d’una tirada. Per això ho faig per etapes. Al Juliol, Barcelona-Saragossa; a l’octubre, Saragossa-Burgos; i ara tinc l’intenció de fer Burgos-Lleó. I això últim ho dic baixet, que no es una cursa … si no arribo a Lleó no passa res.

Tot va començar l’any passat, quan el meu germà em va proposar de fer el Camí plegats, i l’hi vaig dir que si. Vam quadrar agendes i ho vam planificar per fer de Ponferrada a Santiago en
8 dies. Ho vam fer el més d’abril i vaig treure dues conclusions.
Millor fer 200 km en 9 o 10 dies que en 8, ho disfrutes més. I el
millor del Camí es el camí, no pas el final.

Santiago, que es una ciutat molt bonica, es potser on el caminant es troba més fora de lloc. Per això vaig decidir de fer el Camí des de el començament, es a dir començar a casa meva.

A l’Alberg de Belorado, una hospitalera suïssa hem va preguntar per que feia el Camí.
Tot somrient l’hi vaig dir que no ho sabia, i la meva resposta no la va
sorprendre gens. Sovint tenim/tinc la tendència racional de creure que
tot ha de tenir un motiu. La pregunta que hem feu i que alguna vegada
jo també m’he fet es podria respondre amb una explicació versemblant,
però seria artificial. No se per que ho faig, només se que em ve de
gust fer-ho. Potser no cal un altre motiu. Potser si, no ho sé … de
tota manera no vaig a la recerca de cap resposta.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.