Miquel Roman
Nou Barris (Barcelona)
Al servei de Rosa Diez (de UPyD)
No es la primera vegada en aquest bloc que blasmo contra els excessos de cert independentisme. La meva tesis, defensada ara com llavors, es que tenint gairabé tots els mitjans de comunicació en contra havíem de ser especialment curosos en les formes. Es a dir, hem de ser contundents en els continguts i mesurats en les formes. Per que els nostres continguts, els nostres arguments, son molt sòlids, i sovint l’única manera de desacreditar-los es per les formes. Massa sovint els facilitem la feina, i de vegades, fins i tot veiem amb certes actituts que alguns independentistes es posen directament al servei dels enemics de la nostra llibertat nacional. Es el podríem anomenar L’independentisme idiota.
Els acòlits de Rosa Diez van organitzar una conferència amb ella a una universitat catalana. Confèrencia que hauria passat sense pena ni gloria, ni el que es mes important, transcendència, més enllà del plaer dels seus fans per sentir la seva veu … I no podia ser.
Afortunadament -per Rosa Diez– en el nostre País hi ha sempre uns quants patriotes independentistes disposats desinteressadament a ajudar. Encara que sigui per ajudar als enemics de Catalunya, i sovint només si es per ajudar als enemics de Catalunya. En franca col·laboració amb la líder i propietària del partit UPyD, els independentistes del sector d’opinió “tonto útil” van proporcionar escenes televisives de empentes, corredisses, amenaçes, llançaments d’objectes, …
Crec, sincerament, que Rosa Diez no podria haver demanat més, ni tampoc podia demanar pas una actitut més entusiasta. Amb el cost de penjar quatre cartells a l’universitat ha aconseguit de sortir a tots els mitjans de comunicació com una martir de la “dictadura nacionalista catalana“.
Només es pot felicitar tanta visió política, ètica, i la capacitat d’anàlisi i estratègia de aquest servidors de la Rosa Diez que també l’hi organitzen les campanyes mediàtiques. I per si teniu dubtes sobre de qui parlo … em refereixo als que ho fan lluint estelades. Uns cracs !!!
Alliberar el nostre País del jou d’espanya requerirà molta feina, fe i força de voluntat. Però sobretot farà del tot necessari que fem servir el cap, l’intel·ligencia. O com a mínim que no l’obviem de manera clara i descarada com en el cas que comento. La política es pot fer de moltes maneres, la pots fer o te la poden fer. Pots guanyar una batalla prenent decisions amb els budells, però la guerra només es guanya decidint amb el cap.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
d’acord amb el teu comentari. Una opinió semblant ja ho vaig deixar penjada al “bodrio” d’El Triangle. Apart d’això, també passarà quelcom de semblant amb C’s, PxC i altres miserables.
El tema PxC no s’arregla foten el cap sota el terra… sino mireu què va succeir a França: el PSF va dónar ales al Front National per treure força al PCF. No estarà fent quelcóm de semblant el PSOE-PSC [fer unes polítiques determinades per donar raons objectives a PxC] vers l’independentisme?
Atentament.