Donant per descomptat que qualsevol elecció personal, a l’hora de votar el proper 23 de juliol, és totalment legítima i respectable, des d’una visió sistèmica de l’espai independentista, penso que m’explicaré millor amb símil.
Recordem com a premisa que, si un col·lectiu (moviment independentista) vol arribar a una meta (independència), haurà de fer tot un procés amb moltes fases i actors, i que el seu avenç serà el mateix o estarà determinat per l’avenç o velocitat del seu actor més lent (baula més feble)
Anem al símil;
El moviment independentista és un vaixell que té una via d’aigua que si no es repara, indefectiblement farà enfonsar el vaixell. Aquesta via -segons opinions majoritàries en xarxes, col·lectiu cívics..- són els nostres polítics i partits que tenim i/o ens representen actualment. La meta del moviment -la independència- és el port més proper. El viatge cap el port té una amenaça immediata d’una forta tempesta. Això seria que els partits unionistes guanyessin les eleccions, i les previsions pels propers dies són de tempestes constants. Aquestes tempestes serien tots els agents de l’Estat espenyol que no s’aturaran en atacar el moviment.
Veient-ho com a sistema: què és prioritari? Intentar cobrir-se de la tempesta imminent, és a dir, intentar tenir quans més representants catalanistes es pugui en el Congreso i Senado, per mirar d’evitar la majoria absoluta de qualsevol opció unionista? O mirar de canviar de rumb cap a un altre port (tornar a un plantejament majoritàriament aclaparador autonomista o oblidar l’opció de la independència)?. O tapar la via d’aigua per no morir ofegats en poques hores, és a dir, apartar els representants actuals de la gestió del procés, o substituir-los per uns altres de nous, compromesos de veritat en obeir el mandat de la gent independentista?
Sembla clar que si no tapem la via d’aigua, no té cap sentit cobrir-nos davant de la tempesta imminent ni canviar de rumb. La forma de tapar la via pot ser abstenció massiva, vot nul massiu amb papereta de l’u d’octubre, vot en blanc o vot a partits totalment alternatius amb mínimes possibilitats de sortir elegits. No podem estar segurs que unes accions d’aquest tipus, facin canviar els representants que tinguem en aquell moment, o l’estratègia definida per part dels partits ben ancorats en el sistema. Però és evident, que si més no, alguns d’ells, potser bastants, perderan les seves cadires i els membres dels partits demanaran una anàlisi en profunditat sobre que fer a partir d’aquells moments. És a dir, podríem estar incidint directament en millorar la baula més feble.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!