Isaac Peraire Soler
Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...
No és fàcil superar el batxillerat en un moment que moltes coses de la vida donen mil voltes, quan pel cap te’n passen mil més, i quan l’únic que tens ganes és de fer l’animal. Així les coses, superar-lo ho fa bastanta gent (menys del desitjable) i és un mèrit alhora. Encara té més mèrit fer-ho amb la millor nota de totes.
Aquest post va dedicat als dos alumnes de l’IES Castell del Quer, l’Institut del Lluçanès (aprofito per reivindicar aquest nom que havia d’haver tingut el centre!) que han tret la millor nota aquest curs. El Sergi (més conegut pel Sant, perquè és fill de Sant Sebastià, o… altres noms. Conegut també per les seves habilitats en diferents terrenys) i la Cora (hom la coneix per ser néta del Morell, la filla de la Lisa, o del Joan Serra… o per ser ella mateixa, què carai!), que amb la mateixa nota, ni més ni menys que un 9 van obtenir la més alta puntuació. I els dedico aquest post ara i no quan va acabar el curs perquè dijous passat els va ser entregat el Premi de la Fundació Doctor Grau a la millor nota de Batxillerat, en aquest cas, compartida. (hi ha més…)
No vaig poder ser a l’entrega de forma física (ja he escrit en aquest bloc on era el dijous al vespre), però m’hagués fet gràcia.
Aquest premi és atorgat per la Fundació Doctor Grau, de la que algun dia caldria parlar-ne amb seriositat i rigor. De la Fundació i del Doctor. Coses d’aquelles que… costen bastant de digerir (no es mal interpreti això, però és un tema que dóna parlar-ne). En fi… que avui va per ells dos, pel Santorrín i la Cora, perquè han sabut treure un bon rendiment dels seus estudis, perquè són mereixedors d’aquest premi i de molts més, perquè encaren un futur ple d’incertesa però farcit d’optimisme.
Felicitats i molta sort!!!!!!!!!!!!!!!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Moltes felicitats els dos!!!! tot i que, com diu l’Isaac, el futur és incert, això presagia bons auguris!
ja els vaig felicitar al seu dia, però hi torno!
ENHORABONA pels dos! =)
són un parell de craks!
Gracies pel post, Isaac!
Jo marxu del batxillerat i a veure quan hi tornes tu. Segur q seràs (de fet ja ho has sigut) un professor d’aquells que deixen emprempta.
Vagi b!
^^ Felicitats als dos cracks de la foto! que són uns ” hachas ” ^^
Avere si a la Universitat seguiu el mateix camí d’èxit eh!
A cuidarse!
Serà que els aires d aquelles contrades de sant sebastià estan contaminats de sabiduria !!!! que bé !!!! Cora, deixa m que et feliciti, i espero que el 25% que tens de bartrons a la sang, (que et va donar la tieta Vicenta) , hi hagi ajudat….jejejeje !!!!! un peto . Felicitats Sant !!!!!
Felicitats a tots dos!!!!
ai quina enveja (ben sana!).
S’hauria de guardar algun dia, alguna hora, per anar a Barcelona tots…algun dia eh!…^^
[Deixar emprempta l’Isaac…?:”Ella”ens va baixar la nota d’un examen pq l’Isaac ens havia explicat no sé pas què, i “Ella” ho tenia diferent…i nosaltres ho vam posar com l’Isaac ens havia explicat.És clar que…en aquest cas, segur que l’Isaac anava per bon camí, i no pas “Ella”!!
Aquesta és una de les moltes empremptes que ens ha deixat l’Isaac; a geografia, al Punt Jove…(que emotiu)^^
Per cert! quan mireu perla TV una notícia, o que parlin d’aglú o…compareu-ho amb altres canals…no us quedeu només amb un!!!! d’acord?¿?
No ho he fet mai més i “Ella” segur que tampoc!!! ]
weno va, Bon dia!…:D
Elisenda
Felicitats els dos, mare de Déu quins caparrons. M’hen faig creus de treure aquestes notes, jo com que sóc mandrossa per naturalesa…
Novament felicitats noiets!