Cucarella
Toni Cucarella en roba de batalla
Més demòcrates no: més imbècils
Com
sempre la reacció dels ?nostres? ha tornat a ser abaixar-se els pantalons i
demanar perdó. Ho dic pel tuacte que hi va haver a Martorell, en què Piqué i
Acebes van haver d?eixir cames em valguen. Els espanyols, també com solen fer d?habitud,
han aprofitat l?afer per clamar contra catalans i bascos, per parlar
d?intolerància, de xenofòbia i tot això que ells practiquen amb una impunitat
absoluta des de fa segles. Però en la resposta els toquen un fil de roba i bramen com a vedells.
Els més valents cauen de cul, diuen, i els espanyols de lluny es fan els
fatxendes però de prop, com tots els covards, fan el ploramiques. Però ja sabem
que és la seua estratègia. I els ix bé. Mireu el neofalangista Arcadio Espasa
(o és Espada?) quan es va queixar a aquella institució de periodistes que
Catalunya perseguia els pobrets espanyols, i van i aquells els fan fan cas
sense fer-ne cap comprovació. Ens massacren i damunt ens acusen de botxins. Ja
té pelendengues la cosa…
I
ara amb les quatre espentes a Piqué i Acebes tothom, des l?encara president
Maragall fins a Puigcercós, totdéu demanant perdó a genollons com si hagueren
comès ells mateixos la falta. Tothom apel·lant al recte sentit democràtic dels
catalans per repudiar l?acte de violència contra els dirigents del PP.
No
tocava. No tocava demanar perdó. De sobte tothom ha oblidat El Mundo, la COPE, la Razón, el boicot als
productes catalans, la campanya de difamació i mentides per l?estatut, per l?11
M, per l?entrevista de Carod amb ETA i etcètera i etcètera. Fins i tot, que la violència
espanyola es practica diàriament al País Valencià des de fa anys i els
valencians no hem tingut ningú que es tire un pet per nosaltres, ningú que
denuncie les agressions com ara a la llibreria de la Universitat o les contínues
a la Tres i
Quatre, ningú que denuncie les campanyes xenòfobes del PP contra tot allò que
siga català… El silenci dels espanyols ja és comprensible, perquè no van a
tirar-se pedres contra la seua teulada; però el silenci dels mitjans de
comunicació de casa nostra que ara han posat el bram en el cel, aquest silenci
és incomprensible.
No
tocava demanar perdó, sinó fer pedagogia. Calia recordar al PP que, com diuen
ells, quien siembra vientos, recoge
tempestades, és a dir ?tal faràs, tal trobaràs?. I això s?han trobat: ira,
indignació, hostilitat… Han creat crispació, violència, enfrontament i han
collit el que han sembrat. Això calia haver-los dit, des de la posició dels
demòcrates convençuts i practicants, als qui no saben què és la democràcia i,
en conseqüència, no saben actuar com a demòcrates. Era una oportunitat d?or per
a refregar-los per la cara la seua estratègia de confrontació. Però en comptes
d?això s?han afanyat a demanar perdó. Com un ramat acovardit. Com uns imbècils.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per no ésser estranger a ca teua, alliberem-nos dels espanyols, ja sabem com són, naltros cap endavant, sense deixar-nos agredir, la resposta, la independència dels Països Catalans.
A mi em sembla que des de la classe política catalana no s’ha demanat perdó, sinó que s’ha condemnat tot tipus d’acte de violència contra la llibertat d’expressió. Fins i tot la d’aquells que ens agradeixen contínuament, de paraula o de fet.
Al mateix temps en Carod-Rovira, per si queda algun espanyol demòcrata que sàpiga escoltar i comprendre, ha denunciat que ell no pot fer cap míting arreu d’Espanya sense patir insults i atacs de grups feixistes. I no només això, sinó que no pot passejar tranquil·lament, amb la família o sense, per cap poble o ciutat espanyola. Davant d’això: tenen alguna cosa a dir els demòcrates espanyols? O és que la llibertat d’expressió d’en Carod i dels independentistes catalans no compte, a Espanya?
la majoria de mitjans de comunicació de casa nostra els controlen els espanyols. Si els del PP volen el respecte que s’otorga a les persones en democràcia, que es comencin a comportar com a demòcrates.
Un article oportú i encertat al 100%. Demanar perdó és donar per bona la versió malintencionadament manipuladora que fa la dreta espanyola de determinades declaracions o actes de protesta.
Fantàstic, Toni. No es pot expressar millor.
Aquests incidents no estan, fins on jo sé, massa preparats amb avanç. És simplement el "tal faràs, tal trobaràs" que has esmentat. Si uns fills de putes es passen 4 anys fent el cabró total, que no esperen ser rebuts com senyorets als pobles.
"Ser del PP en Catalunya es díficil", diu el Piqué. Tampoc fan molt per millorar aquesta situació seua… tot el contrari, de fet.
com diuen
ells, quien siembra vientos, recoge
tempestades, és a dir “tal faràs, tal trobaràs”. I això s’han trobat: ira,
indignació, hostilitat… Han creat crispació, violència, enfrontament i han
collit el que han sembrat. Això calia haver-los dit, des de la posició dels
demòcrates convençnike soccer cleats,abercrombie outlet,new era hats,oakley sunglasses,polo outlet