miozz mirades

Ara que ja hem lliurat les notes i l’alumnat es queda a casa – i als
carrers -, s’enceta un temps pedagògicament intens, al llindar entre el
tancament d’un curs i l’obertura del proper. Em cansa la típica broma i
la pregunta reiterada sobre si ja estic de vacances, i em preocupa que
hi hagi qui no capti la trascendència i la rendibilitat de la feina
d’aquests dies per a poder seguir afrontant amb èxit la complexitat dels
reptes, i per aconseguir fer-ho si és possible, millor aquest curs
vinent. En educació, i en un context tan complex i variable com és el de
la vida d’un centre educatiu, no hi ha mai la certesa de superar
definitivament les etapes. S’avança i es retrocedeix, s’enceta i
s’estronca, es construeix i s’enderroca. (segueix)
Tot aquest curs en què he tornat a l’aula ordinària, després de tants anys, hi ha alguns fils de pensament que no em deixen, que m’interpel·len constantment.

Un fa referència al fet que formem part de l’univers en què s’estan educant una sèrie d’adolescents, adolescents immersos en aquesta societat del coneixement, societat líquida, aquest nou context del que ens parla Zygmunt Bauman. I crec que els professionals que estem al voltant d’aquests joves en creixement no sempre tenim prou formació per tenir clares les coses, per saber quin és el nostre paper i quines són les claus per intervenir d’una forma eficient, per fer de la millor manera possible  aquest acompanyament. Potser em pesa massa la meva vessant de pedagoga, però crec que ser professora o professor d’adolescents sense tenir clars uns quants principis bàsics al respecte és negligent.

L’altra fa referència a com de poc s’optimitza l’esforç, dedicació i coneixements de centenars de professionals que treballen des dels serveis educatius i des de l’administració (serveis territorials, serveis centrals). De l’aula estant és possible viure sense ni tan sols intuir que existeixen. Molt preocupant.

Pel que fa a mi, aprofito l’energia creativa que se’m reactiva en aquest intèrval entre tancar i obrir el curs, en aquesta valuosa oportunitat que tenim d’aprendre de nosaltres mateixos, reflexionant sobre la nostra pràctica i aplicant canvis i innovacions.