ous a la carrera
Per la candelera ous a la carrera és una expressió impossible de comprendre sense contextualitzar. I equívoca malgrat tot. Tenir gallines a casa ens ha permès aprendre que hi ha uns ritmes naturals de posta, cíclics, uns temps de més abundància i uns altres de menys. Uns ritmes que tenen a veure amb la temperatura i la llum, (a més de tenir a veure amb l’edat de les gallines) i que les actuals tècniques productives a gran escala no respecten. Per això tenim abundància d’ous sempre i ignorem l’existència d’aquests cicles temporals (segueix) .
És una cosa semblant al que ens passa amb la fruita, que cada vegada ens em queda menys de temporada.
En tot cas, la primavera és un moment de producció a l’alça, i si bé la Candelera és a principis de febrer i no està clar que sigui una data exactament d’inici de l’augment de producció, el cert és que el costumari està ple de refranys que en parlen, indicant que el mes de febrer ja és un mes bo per a la posta de l’aviram (PARÉS, Nú, 1.364). Anna Parés i Puntas, recull una pila d’aquestes expressions populars que relacionen la Candelera amb la posta d’ous, a “Tots el refranys catalans ” , entre els 25.000 refranys d’arreu de les terres catalanes que composen el repertori més complet de parèmies, proverbis i refranys existent en català, publicat per Edicions 62 el 1999. I a aquesta revista de Folklore d’àmbit estatal en podeu trobar unes quantes més.
A mi m’agrada relacionar els costums tradicionals amb un motiu que en justifiqui, d’una manera més o menys lògica, la seva existència. I això és el que em passa amb la crema se Sant Josep, que entenc que és un producte degut a la sobreproducció ovípara de la temporada. I el mateix es podria dir dels ous de pasqua, que si bé poden tenir altres significats més mitològics i ancestrals (l’ou com a símbol de l’origen de la vida, la fertilitat…), la seva abundància els hi conferia el valor d’obsequi més o menys lúdic (decorable, per fer-hi jocs…) com passava abans amb tots els productes naturals, que eren matèria primera per als jocs i objectes de decoració.
En la informació sobre l’origen de la Mona de Pasqua que corre per la xarxa hi podem trobar explicacions com aquesta:
“Amb tota probabilitat, la presència d’ous en el costumari pasqual s’explica pel fet que antigament, quan les gallines no estaven en grans superfícies sempre a la mateixa temperatura, si no que estaven sota la influència de les estacions i el temps, hi havia excedents d’ous. En arribar la primavera, les gallines ponien més ous i els excedents eren utilitzats per a posar-los en els regals, per fer-ne obres d’art i decorar-los, etc “
Sembla ser que hi va haver uns segles en què la quaresma cristiana privava també de menjar ous i que l’acumulació d’excedents era més que notable en arribar Pasqua. Però això ja seria tema d’un altre apunt. Ara me’n vaig a preparar un bon sopar a base de truites, per donar sortida a l’acumulació d’ous frescos que han fet les gallines del nostre galliner!