Un cop ja tenim escrutat la totalitat del cens, ja he fet un mos a la redacció de Vilaweb i ja no hi haurà més novetats, puc començar a valorar tranquilament els resultats, almenys una primera ullada.
Comencem pel darrera, els vots nuls i el vot en blanc no han tingut cap resultat a ressaltar.
L’abstenció ha estat alta però no altíssima i crec que ha afectat de forma desigual als partits, cosa que s’haura d’estudiar amb tranquilitat. Per exemple, crec que ERC ha perdut vots cap a l’abstenció, però ha aguantat el tipus gràcies al vot jove i, potser ha xupat algun votant d’altres partits d’esquerres.
Ciutadans entra al Parlament amb 3 diputats aconseguits a Barcelona (i,a Tarragona, pels pèls). Això, ja comença a ser notícia. Amb un 3% ja es pot entrar al Parlament, i això no ho trobo pas malament (tant de bo, també se’ls apliqués als valencians aquest percentatges). Com afectarà aquest fet a a política catalana? Doncs, en un primer moment farà una mica d’angúnia i provocarà una situació extranya i nova al Parlament. Sentirem parlar en castellà i fer demagògia al Parlament. Pot provocar una reacció de radicalitat dins l’independentisme, que s’haurà de tenir en compte. Però, no n’hem de fer més cas del compte. Un altre efecte que pot tenir l’entrada en escena de Ciutadans pot ser la Bascanització de la política catalana. Pot crear-se una certa divisió provocada per la demagògia que aportarà la política (sic!) dels Ciutadans.
El PP no cal valorar-ho, no afecta en res.
El PSC ha baixat 5 diputats, cosa que ha comportat una diferència amb CIU de fins a 11 diputats. Tot i així, no descarto per res una reedició del Tripartit, veient les reaccions dels seus membres, considerant que ERC ha aguantat força bé el cop i el PSC ha baixat considerablement. Tant ERC com ICV poden créixer a costa del PSC, i això pot fer que no s’aturin aquí. El temps dirà, tres anys són poc per acabar amb l’estratègia iniciada, sobretot pels republicans.
CIU encara no ha dit l’última paraula. No ha pujat gairebé gens, però la diferència amb el PSC pot acabar comportant un Govern en solitari o un Pacte nacional amb ERC. Tot i això, ho veig una mica difícil. Amb tot, si CIU fa una oferta bona a ERC, aquests ho tindran difícil per rebutjar-la.
Salut i llibertat!
Marcús
Estic d’acord amb la teva anàlisi. Crec que qui ha de moure fitxa, com a força guanyadora, és CiU. Farà una proposta de pacte a ERC? Una proposta ambiciosa en l’aspecte nacional i progressista en l’aspecte social. ¿O intentarà la psoevergència, és a dir, un pacte amb Zapatero i el PSOE que li permeti la presidència de la Generalitat a Mas, a canvi del recolzament de la federació regionalista al PSOE a Madrid?
Marcus, els vots en blanc han passat del 0,91 al 2,03% i els vots nuls del 0,26% al 0,45%, o sigui que sumant del 1,17% al 2,58%. Més de 73.000 ciutadans (perdó per la paraula), els altres han estat 89.553, per tant no estic d’acord en que no s’hagi de tenir en compte i més si afegim l’abstenció.
D’altre banda en vots reals no més pujen ICV i els altres que partint de zèro no tenien un altre opció, si bé es cert que l’han aprofitat.
Si mirem els % s’afegeixen CiU i com anécdota tots els petits.
Fer un analisi no partidista de com s’han bellugat els vots no es gens fàcil, com tampoc atribuir algunes davallades exclusivament a l’abstenció.
Bé el cert es que els quatre blocaires heu fet que passes una nit electoral més entretinguda, bona nit i salutacions d’un grill poc actiu per manca de temps.
El PSC està massa afeblit i ICV massa euforica. No crec que als socialistes els sortis be el negoci. Jo crec que la cosa està entre Sociovergència (si no està decidida de fa temps) o Pacte Nacional.