Paraules clau: Òmnium
Cultural / L’Observatori de
l’Estatut / CAL / ACP / Independència / Referèndum / ETA / Premsa
internacional / Olla de Grills / Gitanos / Constructores / El bloc de la gent
gran / Catalunya Cultura / Icat fm / El nou AVUI / Plaers / Josep Pla / Miquel
Pairolí / Miguel Poveda / Jazz.
Política.
Òmnium Cultural ha obert un web per debatre
-públicament- sobre què ens depara el nou Estatut del Principat. L’Observatori
de l’Estatut -així és com s’ha anomenat aquest web-, es presenta com "un
espai virtual d’informació i reflexió sobre el projecte del nou Estatut. A
partir de les opinions d’experts reconeguts, de taules comparatives i dels
argumentaris de l’entitat, Òmnium Cultural vol fomentar una lectura àgil i
crítica de l’evolució dels sis punts essencials del text estatutari (nació,
competències, finançament, drets històrics, llengua i acció exterior) en
relació al text aprovat pel Parlament de Catalunya el passat 30 de setembre i
de l’Estatut de 1979 vigent". Òmnium encara no s’ha posicionat
explícitament sobre què proposarà als seus socis de cara al referèndum de
ratificació de l’Estatut. L’únic que
comença a quedar clar és que no votaran a favor. De moment -i, no falta
massa pel referèndum- no sé de cap associació important ni partit polític que
s’hagi decantat explícitament pel NO, tot i que queda clar que no votaran a
favor del popularment conegut com "Estatutet", "l’Estatut bonsai", "l’Estatut
de les engrunes",…. El què si que hi ha són algunes campanyes obertes com la de la CAL, la de l’ACP i la del Vot per la independència.
La iniciativa d’Òmnim és excel·lent -també ho va ser la seva actuació en el
referèndum de la malanomenada Constitució Europea-, ja que aporta debat i
informació útil sobre el tema. Si hi ha debat, si hi ha informació, els possibles
vots contraris a aquesta minireforma malportada de l’Estatut van prenent cada
vegada més cos. Entre ells, la opció a la que em sento més proper actualment: el vot per la independència. La
clau està en no dividir el vots contraris en diferents formes de votació, però
veient que ningú està obertament defensant el NO, tot està per fer i tot és
possible.
Política. Recomano aquesta
entrevista feta al President de l’Associació
Catalana de Professionals (ACP). M’ha semblat molt interessant. És molt
important la feina que fa aquesta
gent i, més, tenint en compte on intenten penetrar el sobiranisme.
Política. Respecte a la declaració d’alto el foc
permanent d’ETA, la premsa internacional s’hi ha pronunciat
abastament. Entre les informacions que s’han pogut llegir aquests dies, es
podrien ressaltar les paraules de "The World
Street Journal", on parlava d’un possible procés de secessió tant al
País Basc com a Catalunya, deixant clar que, mentre sigui de forma pacífica, no
hi ha problema.
Política. El bloc
comunitari sobre temes polítics Olla de Grills s’ha fet gran. Ja hi ha
molts Grills a l’Olla! I, la última novetat és que s’ha reconvertit en pàgina web. De
moment els Grills ens estem familiaritzant amb el nou web, però de ben segur
que aviat l’Olla bullirà tant o més que el bloc comunitari (si fa poc parlava de 14.000,
actualment ja hem arribat a les 20.000 visites!).
Societat. El dilluns, El Punt ens oferia un
reportatge titulat "Controlats per
força" on explicava un tema que sempre m’ha cridat l’atenció: la vigilància
-sic!- d’alguns clans gitanos en el món de la construcció. El reportatge
està força bé, i no deixa de ser sorprenent alguna llegenda urbana que explica.
[Ja vaig tractar una mica aquest tema fa un temps, aquí].
Societat. Fa mesos vaig donar la benvinguda al
Bloc de l’Angeleta de Cal Teto, el bloc de la gent gran, escrit per una
persona d’edat avançada. Doncs bé, la iniciativa ha tingut èxit i fins i tot
aquesta setmana el diari digital (de la Diputació) La Malla, li ha dedicat una entrevista
personalitzada.
Mitjans de Comunicació. Per fi, ja sabem el
nom que prendrà l’emissora que substituirà Catalunya Cultura a partir
del dia de Sant Jordi: Es dirà Icat fm, tal i com es desprèn d’aquesta
notícia. [Per a més informació sobre el seguiment que he anat fent sobre
Catalunya Cultura, clica aquí].
No entraré a valorar el nou nom, primer vull veure com serà el contingut final
de la nova emissora cultural. Tot i això, a mi el nom de Catalunya Cultura ja
m’estava bé.
Mitjans
de Comunicació. El dominical de l’AVUI va canviar de
format el diumenge passat. Amb l’arribada del nou AVUI ja va canviar una mica
-no massa-, però la millora va ser ben poca. Ara ha canviat radicalment de
format -té el format del suplement "Culturas" que surt els dimecres a La
Vanguarda-, però també de contingut. Bé, en poques paraules, si l’anterior
dominical ja no m’entusiasmava, el nou suplement -de nom Plaers– no
m’ha agradat gens. El format, pot passar, però el contingut del primer número
és ben ridícul: gastronomia, ostres, bacallà, cotxes de marca, joies, regals,
algun viatges, alguna entrevista… bé, gairebé tot dirigit al consum i, no
trobaria gens estrany que les empreses paguessin per sortir en aquest
suplement. Mercantilisme pur! Jo, els diumenges, seguiré amb el meu Presència. Algun dia també
parlaré del suplement dels divendres de El Punt, el "Punt de Festa". Tampoc
m’agrada massa, que diguéssim. Però per motius molt diferents. [Més info
apareguda en aquest bloc sobre el nou
AVUI, aquí].
Cultura/Literatura. Un dels escriptors que cada dia
m’agrada més és Josep Pla, i aquesta setmana he pogut llegir un bon
article sobre ell titulat "Josep Pla i el
nen interior". Un dels primers articles que vaig escriure en aquest bloc va
ser una mena de ressenya
sobre un llibre de Pla que em va agradar especialment: "Madrid – l’adveniment
de la República".
Cultura/Literatura. Un dels periodistes que segueixo amb
més o menys devoció és Miquel Pairolí -el vaig descobrir l’estiu passat
en la seva faceta poc prolífica d’escriptor de novel·la amb l’obra "El
manuscrit de virgili", a la qual vaig dedicar tota mena
d’elogis-. Doncs bé, aquí
una entrevista que se li ha fet a l’e-notícies. Aviso que aquesta
entrevista no és res de l’altre món.
Cultura/Música. Dissabte passat vaig anar a un bon
concert de flamenc, amb Miguel Poveda
presentant l’espectacle poètic "Desglaç" i diumenge al Pícnic Jazz de
Terrassa -l’acte més multitudinari del festival de jazz egarenc-. Està molt
ben explicat en aquesta crònica de
Jordi Alemany a El Punt.
Una parida. Per acabar, una parida. Si entreu en aquest web, i cliqueu a dalt a la
dreta, mireu què passa… I, el web no és de conya, eh!
Salut i llibertat!
Marcús / Web OLLA DE GRILLS
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!